Resumen de Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments "Abans que surti el sol" i "De l'immaculat coneixement" d'Així parlà Zaratustra
- English
The idea of the ongoing self-fashioning of the subject, the dream of being a free spirit and the desire to live the totality of the self provide not only the thematic centre of the two fragments of Thus Spoke Zarathustra which Joan Maragall translated and published towards the end of February 1898, but also show the Nietzschian make up of a total reader opposed to the habit of «pure knowledge» and who prioritises the epistemic value of experience. Maragall’s translation of the fragments «Before the sun rises» and «Of Immaculate Knowledge» probes poetically into Nietzsche’s text to reveal a sympathy for the aesthetics of the cosmological stage. Furthermore, as an intellectual, Maragall reaffirms in this selection his rejection of abstract reason and surmises the imprecision of an eternal becoming of man through his experiences.
- català
El plantejament de l’autocreació permanent del subjecte, la il∙lusió de l’esperit lliure i el desig de viure la totalitat de l’ésser no determinen només el nucli temàtic dels dos fragments d’Així parlà Zaratustra que Joan Maragall va traduir i publicar a finals de febrer de 1898, sinó que també palesen la configuració nietzscheana d’un lector total que s’oposa a l’hàbit del «coneixement pur» i que prioritza el valor epistèmic de la vivència. La traducció que Maragall va realitzar dels fragments «Abans que surti el sol» i «De l’immaculat coneixement» és un aprofundiment poètic del text de Nietzsche que revela una simpatia cap a l’estètica de l’escenari cosmològic. A més a més, com a intel∙lectual, Maragall reafirma en aquesta tria temàtica el seu rebuig de la raó abstracta i suggereix la imprecisió d’un etern esdevenir de l’home a través de les seves experiències.
