Resumen de El tancament de Radiotelevisió Valenciana i l'encaix jurídic i constitucional del servei públic televisiu autonòmic a Espanya
- español
El cierre de Radiotelevisió Valenciana, la televisión pública que desde 1989 (esto es, durante 24 años) ha emitido contenidos audiovisuales (tanto canales de televisión como de radio) en castellano y en valenciano desde la Comunitat Valenciana y, esencialmente, para los ciudadanos de la misma, constituye un momento importante en la historia del sector audiovisual español. Más allá de los movimientos con las televisiones de Asturias y Murcia, resueltos con cambios en los modelos de gestión y recortes económicos, estamos ante el primer cierre definitivo de una televisión autonómica en España desde la aparición de las mismas, tras la Constitución de 1978. Se trata, además, de la desaparición de una de las televisiones autonómicas de mayor dimensión (siquiera sea porque la Comunitat Valenciana es la región más poblada de España tras Andalucía, Cataluña y Madrid), con una larga tradición y que emitía para un territorio donde coexisten dos lenguas oficiales (castellano y valenciano/ catalán). Por estas razones, de su cierre se derivan consecuencias jurídicas muy interesantes, de las que este trabajo pretende dar cuenta, en punto a la efectiva existencia de garantías constitucionales para la existencia (o pervivencia) de servicios públicos audiovisuales de proximidad, ya sean autonómicos o locales, y en lenguas minoritarias.
- català
El tancament de Radiotelevisió Valenciana, la televisió pública que des del 1989 (és a dir, durant 24 anys) ha emès continguts audiovisuals (tant canals de televisió com de ràdio) en castellà i en valencià des de la Comunitat Valenciana i, essencialment, per als seus ciutadans, constitueix un moment important en la història del sector audiovisual espanyol.
Més enllà dels moviments amb les televisions d'Astúries i de Múrcia, resolts amb canvis en els models de gestió i retallades econòmiques, estem davant del primer tancament definitiu d'una televisió autonòmica a Espanya des que van aparèixer, després de la Constitució del 1978. Es tracta, a més, de la desaparició d'una de les televisions autonòmiques més grans (ni que sigui perquè la Comunitat Valenciana és la regió més poblada d'Espanya després d'Andalusia, Catalunya i Madrid), amb una llarga tradició i que emetia per a un territori on coexisteixen dues llengües oficials (castellà i valencià/ català). Per aquestes raons, del seu tancament se'n deriven conseqüències jurídiques molt interessants, de les quals aquest treball pretén donar compte, pel que fa a l'existència efectiva de garanties constitucionals perquè existeixin (o pervisquin) serveis públics audiovisuals de proximitat, ja siguin autonòmics o locals, i en llengües minoritàries.
