Els ritus de pas, definits i analitzats fins a l’actualitat com a seqüències, deixen de tenir sentit en un món global. Aquest article intenta aportar una perspectiva teòrica que ens permeti abordar-los en el marc transnacional en què vivim. La nostra hipòtesi és que els ritus de pas s’han d’entendre com a pràctiques que persegueixen una estratègia —en el sentit donat per Pierre Bourdieu— que en garanteix l’eficàcia i la supervivència. Per tal d’il·lustrar la riquesa d’aquesta perspectiva teòrica, hem analitzat les pràctiques rituals que desenvolupa el col·lectiu marroquí assentat a Catalunya entorn de la mort des d’un punt de vista transnacional i bàsicament teòric.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados