On Deísmo: Another Case of Variation in Spanish Complementatio

• Autores: Bruno Camus Bergareche
• Localización: Catalan journal of linguistics, ISSN-e 2014-9719, ISSN 1695-6885, Vol. 12, 2013 (Ejemplar dedicado a: Microvariation in the Languages of the Iberian Peninsula), págs. 13-39
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 6 Citas
• Resumen
  • català

    El propòsit d’aquest treball és oferir una descripció suficient d’una construcció no normativa de l’espanyol actual coneguda amb el nom de deísmo. El deísmo es pot definir com l’ús de la preposició de davant d’una oració subordinada d’infinitiu, com ara No permito a mis hijos de llegar tarde ‘No permeto als meus fills arribar tard’. Aquesta estructura no és gens desconeguda en les variants cultes d’altres idiomes romànics, però en espanyol ha quedat confinada sobretot als dialectes meridionals. A partir de les dades subministrades pels parlants de Castella - la Manxa, s’oferirà una anàlisi detallada de la construcció, a més d’un breu informe dels fets de naturalesa similar d’Andalusia, Extremadura i Amèrica. Finalment, abordarem la presència de deísmo també al castellà antic i clàssic abans de completar el panorama amb l’atenció a l’ús de les mateixes estructures a la Romània occidental, de manera que puguem disposar de les claus necessàries per tal de entendre el fenomen dins del context més ampli de la variació que experimenten els sistemes romàniques de subordinació.

  • English

    The present paper is dedicated to study the non-standard Spanish construction known as deísmo. The construction can be defined as the use of the preposition de in front of subordinate infinite clauses like in the sentence No permito a mis hijos de llegar tarde ‘I do not allow my children to be late’. The phenomenon appears in other standard variants of Romance languages but in contemporary Spanish this construction seems confined to some southern peninsular dialects. In this study we analyse this construction in conjunction with the data supplied by a group of speakers from Castilla-La Mancha and to a less extent the data obtained from other current dialects of Southern Spain and America. We finally attend to similar facts from Medieval and Classical Spanish and in Western Romance. By doing so we intend to provide the relevant historical clues for a proper account of this structure, as an example of variation in the Romance complementation system.