Este artículo pone de manifiesto la pérdida de tierras y actividades agrarias en tres comarcas catalanas Barcelonès, Baix Llobregat y Maresme desde principios del presente siglo. Pérdida que se ha llevado a cabo a expensas de un desmesurado y, por otra parte, anárquico crecimiento urbano e industrial en las mencionadas comarcas.
Actualmente, la población activa agraria del Barcelonès representa aproximadamente el 1 % del total de su población activa. Ello significa que, prácticamente, el sector agrario ha desaparecido como sector productivo.
Evidentemente, el Barcelonès con casi tres millones de habitantes tiene unas portentosas necesidades de alimentos. Hasta hace pocas décadas años 40 o 50 buena parte de aquellas eran cubiertas por las comarcas vecinas de Barcelona que, por otra parte, eran tradicionalmente agrícolas y agrarias como el Baix Llobregat y el Maresme. Pero, a partir de los años sesenta, estas comarcas se diversifican en sus funciones productoras, se pruriespecializan. El turismo, las segundas residencias, los cinturones urbanos de primeras residencias, la proliferación de vías de comunicación, la expansión industrial centrífuga que requiere Barcelona, las necesidades de suelo dedicado a actividades vinculadas al ocio, etc. se adueñan de peores y mejores sin distinción suelos agrícolas a pesar de su alto valor de compra en estas comarcas próximas a Barcelona.
El resultado de todo ello comporta un proceso, prácticamente irreversible, que rompe en unas ocasiones y aniquila en otras las estructuras agrarias de las comarcas estudiadas con graves repercusiones de índole demográfico-urbanas (excesivas densidades de población con infraestructures urbanas deprorables), socio-económicas (amplios estratos sociales bajo mínimos económicos) y ecológicas (en muchas ocasiones se dan unas condiciones de contaminación del subsuelo, terrestres, aéreas y marítimas poco menos que insoportables).
Aquest article vol fer notar la pèrdua de terres i activitats agràries a tres comarques catalanes Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme des del començament del segle XX. Pèrdua paral· lela a un creixement urbà i industrial incontrolat i anàrquic.
Actualment, la població activa agrària del Barcelonès representa aproximadament 1'1 % del total de la seva població activa. Aquest fet significa la quasi total desaparició del sector agrari com a sector productiu.
El Barcelonès amb uns tres milions d'habitants té unes necessitats d'aliments molt considerables. Fins fa poques dècades anys 40 o 50 bona part d'aquestes necessitats eren cobertes per les comarques veïnes de Barcelona que, alhora, havien estat tradicionalment agrícoles i agràries com el Baix Llobregat i el Maresme. Però, a partir dels anys seixanta, aquestes comarques es diversificaren en llurs funcions productores. El turisme, les segones residencies, els cinturons urbans de primeres residències, la multiplicació de les vies de comunicació, l'expansió industrial centrífuga que requereix Barcelona, les necessitats de sòl dedicat a activitats vinculades a l'oci, s'apoderaren de tota mena de sòls agrícoles, bons i dolents sense distinció tot i que llur preu de compra era, i és, altíssim.
El resultat d'aquest procés, pràcticament irreversible, trenca en unes ocasions i fa desaparèixer en unes altres les estructures agràries de les comarques estudiades amb greus incidències demogräfico-urbanes (altes densitats de població amb infrastructures urbanes deplorables), sòcio-económiques (amplis estrats socials sota mínims econòmics) i ecològiques (en nombroses ocasions originen nivells de contaminació del subsòl, del sòl i de l'espai aeri i marítim gairebé intolerables).
This article manifests the loss of agricultural lands and activities in three arcas of Catalonia Barcelonès, Baix Llobregat and Maresme since the beginning of this century. A loss which has come about due to an excessive and, in addition, anarchic urban and industrial growth in the above-mentioned districts.
The population actively engaged in agriculture in Barcelonès now represents 1 % of the total working population. This means that, in effect, the agricultural sector has disappeared from the area of production.
Obviously Barcelonès, with almost three million inhabitants, has much greater needs of food supply than before. Until a few decades ago, the 40's and 50's, a good part of these needs wer e covered by Barcelona's surrounding arces which were traditionally agrarian and agricultural Baix Llobregat and Maresme for instance. Since the 1960's, however, these arcas have diversified their productive functions and have begun to specialize in many other sectors. Tourism, second homes, urban residential belts, the proliferation of communication networks, centrifugal industrial expansion, die need for leisur e space, and so on, take over agricultural land (without discrimination between the good and the barely mediocre) in spite of the high cost of such land in the area around Barcelona.
The result of this situation brings about a practically irreversible process which, on occasions, breaks down and, on others, annihilates the agrarian structures of the district under study. This causes serious repercussions of an urban-demographic nature; for example: excessive density of population in arcas with a deplorable infrastructure. Other repercussions are of socioeconòmic nature (widespread situations of social strata suffering minimal econòmic conditions), ecological nature (many almost intolerable cases of pollution of the subsoil, topsoil, atmosphere and sea have occurred).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados