La Variació lingüística a la Governació d'Oriola

• Autores: Brauli Montoya Abat, Antoni Mas i Miralles
• Localización: Treballs de sociolingüística catalana, ISSN-e 2013-9136, Nº. 23 (La Sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana), 2013, págs. 103-115
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Es tracta d'un estudi que intenta aproximar-se a algunes de les regles variables que existien en el català de la Governació d'Oriola en els segles XVI i XVII. La selecció de regles es concreta en quatre tipus: les que representen una conservació del català medieval, les que indiquen la persistència de trets del català oriental, les d'orientació castellanitzant i les de creació autòctona oriolana. Atesa la fragmentarietat de la documentació escrita antiga, no tots els trets escollits es poden estudiar quantitativament, tal com requereix la lingüística variacionista, però s'hi apunten tendències que, amb un major volum de documentació, podrien donar resultats satisfactoris per a la recerca. Ara bé, altres trets, com l'articulació [ʃ] o [jʃ] de mots com peix i l'increment [-ʃtɾ-] en verbs com coneixtre, sí que permeten un estudi de covariació.

  • English

    This study explores some of the variable rules that existed in the Catalan language of the Governació d’Oriola region (an area approximately covering the current autonomous communities of Alicante and Murcia) in the 16th and 17th centuries. The rules analysed are grouped into four different types: those that preserve medieval Catalan; those that indicate the persistence of features of eastern Catalan; those that tend to incorporate Spanish language structures; and others that emerged locally within the region of Oriola. Given the fragmentary nature of written documentation from the era, not all the selected features can be studied quantitatively, as required by variationist linguistics. Nevertheless, a number of trends could provide adequate results for research, if more documentation were available. All the same, other features, such as the articulation of [ʃ] or [jʃ] in words such as peix (‘fish’) and the infix [-ʃtɾ-] in verbs such as coneixtre (‘to know’), allow for a study of covariance.