El Rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès: Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació

• Autores: Maria Cabrera i Callís
• Localización: Treballs de sociolingüística catalana, ISSN-e 2013-9136, Nº. 23 (La Sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana), 2013, págs. 153-175
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    This paper offers a quantitative analysis of the variability in the intervocalic /d/ rhotacism in Algherese Catalan, firstly as a means to identify with precision and statistic validity the social and linguistic factors that give rise to the allophonic variants [d] and [ɾ], and secondly in order to view the process itself within the framework of the variationist theory of linguistic change.

    With reference to the first objective, the social factors under consideration were rejected as causal sources of the rhotacism process, meaning that variation owes itself to linguistic factors, and primarily to those relating to the morphological area of the word and the type of word in which /d/ occurs. As to our second aim, the under-application of rhotacism in words introduced later is indicative of the fossilization of the dialect, which phonetically, phonologically and stylistically displays a reduction tendency.

  • català

    Aquest treball descriu i analitza quantitativament la variació en el fenomen del rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès, a fi de determinar amb exactitud i validesa estadístiques els factors socials i lingüístics que determinen l'aparició de les variants al·lofòniques [d] i [ɾ] del fonema, en primer lloc, i d'emmarcar el procés en el si de la teoria variacionista del canvi lingüístic, en segon lloc. Pel que fa a la primera fita, els factors socials considerats s'han descartat com a rellevants a l'hora de determinar el procés, i el pes de la variació recau sobre factors lingüístics, fonamentalment relacionats amb l'àrea morfològica del mot i la tipologia de mot en què /d/ ocorre. Pel que fa a la segona fita, la manca d'aplicació del fenomen en mots d'introducció tardana és indicadora de la fossilització del dialecte, que s'encongeix tant fonèticament i fonològicament com estilísticament.