Resumen de Andreu Morell i Marco: un poeta oblidat dels anys setanta

Ivan Quesada Blanes, Jordi Bermejo Bermejo

• català

  Andreu Morell i Marco (Elx, 1948) forma part del corrent de poesia no-realista i experimental de la literatura catalana durant els anys setanta. En aquest article ens hem centrat en l’anàlisi dels seus tres llibres publicats: Òliba de la foscúria (1980), L’ésser fosc (1980) i Espai de la tenebra (1986). En Òliba de la foscúria trobem un poeta-òliba que observa aïllat del món des de la seua condició intel·lectual privilegiada. A continuació, en L’ésser fosc es produeix un canvi de perspectiva amb una lleugera aproximació als altres, abandonant parcialment la llambregada «aèria». Aquest procés culmina finalment en Espai de la tenebra, on canviem l’espai lliure i obert dels dos primers llibres per una ciutat asfixiant i geomètrica on el poeta, ésser enorgullit d’ell mateix, ha d’acceptar la convivència amb la societat.

• English

  Andreu Morell i Marco (Elx, 1948) is part of the non-realistic and experimental Catalan literary trend during the seventies. In this article we focus on the analysis of three published books: Òliba de la foscúria (1980), L’ésser fosc (1980) i Espai de la tenebra (1986). In Òliba de la foscúria we find a poet-owl that watches, isolated from the world and settled in his privileged intellectual condition. Then, in L’ésser fosc a change of perspective takes place, with a slight approach to the other, leaving the «aerial» glance. This process finally culminates in Espai de la tenebra where the open space of the first two books changes to a geometric and suffocating town where the poet, proud of himself, must accept coexistence with society.