S’aborda primerament una caracterització de la figura del Pla General d’Ordenació Urbana en relació amb les successives lleis del sòl promulgades. La reflexió sobre les condicions d’incidència del planejament sobre el desenvolupament urbà introdueix l’explicació històrica de l’origen del Pla Director 1965-1968 i del Pla General Metropolità 1974-1976. L’estudi de l’abast territorial del Pla i de l’organització dels equips de treball dóna pas a l’anàlisi de les idees clau que hi rauen. Els objectius, les innovacions metodològiques i les claus propositives, com la classificació del sòl en zones i sistemes, la importància concedida a les reserves de sòl per al viari, la reducció de l’edificabilitat i la consecució d’una normativa clara i unívoca, són els aspectes analitzats. Són aquestes característiques les que expliquen la capacitat de permanència del Pla i l’èxit aconseguit en la descongestió metropolitana, si bé encara s’ha de donar solució al problema de la necessitat de compactació urbana de moltes àrees que han experimentat creixements importants, a mesura que el procés de metropolització s’ha anat consolidant.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados