La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal

• Autores: Antoni Sánchez i Carcelén
• Localización: Rubrica contemporanea, ISSN-e 2014-5748, Vol. 2, Nº. 3, 2013 (Ejemplar dedicado a: "El poble" des de les esquerres llatino-americanes contemporànies), págs. 125-144
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El estudio pretende analizar la aplicación de la Constitución de Cádiz en la ciudad de Lleida durante el Trienio Liberal, partiendo del envío de las respuestas de la junta local de defensa y del capítulo catedralicio de Lérida a la consulta en el país que convocó la Junta Central, la actuación del arcediano de Benasque José Espiga y Gadea en las Cortes y la nula implantación de la carta magna para la ocupación napoleónica. A lo largo de la primera restauración de Fernando VII se mantuvo vigente el espíritu absolutista exhibido por el obispo Jerónimo María de Torres en la carta pastoral conjunta publicada en Palma a finales de 1812 hasta marzo de 1820 cuando se inició el periodo constitucional y los leridanos celebraron la consecución de la soberanía nacional, los antiguos vasallos se convirtieron ciudadanos y eligieron por sufragio indirecto los representantes municipales, los propietarios se enrolaron en la Milicia Nacional, se levantó una lápida conmemorativa de la Constitución y gracias a la libertad de imprenta se publicó el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contraria a la carta magna del encabezó el obispo Renteria a través del envío de diversos oficios y representaciones en las Cortes liberales.

  • English

    This study aims to analyze the implementation of the Constitution of Cádiz in the city of Lerida during The Liberal Triennium, taking as the starting point the replies of the local defense committee and the canonry to the country consultation convened by the Central Board; the behavior of Josep Espiga y Gadea, the Benasque Deacon, in Congress and the void implementation of the Magna Carta by the Napoleonic occupation. During the first restoration of Ferdinand VII, the Bishop Jerónimo María de Torres still kept and exhibited the absolutist spirit in the pastoral letter published in Palma from the end of 1812 until March 1810, when it was launched the constitutional period and the population achieved the national sovereignty. The former vassals became citizens and elected their municipal representatives by indirect suffrage; owners enrolled the National Militia, it was raised a memorial tablet by the Constitution and thanks to press freedom, Semi-Semanario Ilerdense (1822) was published. Culture charging policy against Magna Carta was led by Bishop Renteria since he sent various announcements and documentaries to liberal Congress.

  • català

    L’estudi pretén analitzar l’aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l’enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l’actuació de l’ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l’ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l’esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s’inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s’enrolaren a la Milícia Nacional, s’aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d’impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l’encapçalà el bisbe Renteria a través de l’enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.