Resumen de El pueblo escondido de Chávez: Líneas programáticas para una sociología del populismo desde abajo
- español
La Venezuela de Hugo Chávez aparece como la nueva tierra prometida del populismo. Si la reciente muerte del caudillo ha llevado a los analistas a ocuparse del asunto crucial de su sucesión y sobre todo de la transferencia de su legitimidad carismática a su sucesor designado, pocos análisis examinan la política populista a partir de las experiencias sociales concretas a las que da lugar, en especial entre las clases populares. A través de una etnografía de las prácticas participativas en los comités de descentralización de las políticas públicas situados en los barrios –los Consejos Comunales de Planificación Pública-, este artículo se propone incidir de forma problemática en la relación entre poder populista y política popular. Su objetivo es estudiar la pertinencia de un concepto ampliamente desacreditado en las ciencias sociales, el de populismo, evaluando el efecto de las políticas participativas sobre los excluidos. Situado en la confluencia de la sociología y de la filosofía política, y mediante una mirada desde abajo, este artículo propone una nueva conceptualización del populismo a partir de los regímenes de identidad, acción y ruptura que abre para los dominados, y que giran alrededor del pueblo como agente activo.
- català
La Veneçuela d'Hugo Chávez apareix com la nova terra promesa del populisme. Si la recent mort del cabdill ha portat als analistes a ocupar-se de l'assumpte crucial de la seva successió i sobretot de la transferència de la seva legitimitat carismàtica al seu successor designat, poques anàlisis examinen la política populista a partir de les experiències socials concretes a les quals dóna lloc, especialment entre les classes populars. A través d'una etnografia de les pràctiques participatives en els comitès de descentralització de les polítiques públiques situats als barris –els Consells Comunals de Planificació Pública-, aquest article es proposa incidir de forma problemàtica en la relació entre poder populista i política popular. El seu objectiu és estudiar la pertinència d'un concepte àmpliament desacreditat en les ciències socials, el de populisme, avaluant l'efecte de les polítiques participatives sobre els exclosos. Situat en la confluència de la sociologia i de la filosofia política, i mitjançant una mirada des de baix, aquest article proposa una nova conceptualització del populisme a partir dels règims d'identitat, acció i ruptura que obre per als dominats, i que giren al voltant del poble com a agent actiu.
- English
H. Chávez’s Venezuela seems to attract nowadays more the ideological interpretations operating a rhetorical manipulation than informed social analyses. Far from wanting to discuss Chávez's exemplary skills, the author proposes a policy ethnography focusing on radical populisms dynamics that can be observed in township assemblies for public planning (Consejos comunales de planificación pública). These hybrid institutions are true political laboratories where lower class people living in the country neighbourhoods can meet. Unlike the academic carnival of the analyses about populism, considering lower classes as a reserve army for a populist leader, this article holds a symmetrically opposite hypothesis by focussing attention on the sociogenesis of some popular politics in these participatory devices. Through a rigorously ethnographic methodology, the author intends to reveal the politics of people operating in the shadow of a populist regime.
