Razones para una historia internacional contemporánea

• Huguet Santos, Montserrat ^[1]
  1. [1] Universidad Carlos III de Madrid

     Universidad Carlos III de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Rubrica contemporanea, ISSN-e 2014-5748, Vol. 3, Nº. 6, 2014 (Ejemplar dedicado a: Una commemoració global: 1914, cent anys després), págs. 109-127
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Las historias nacionales han sido durante los dos últimos siglos el centro de la actividad investigadora y de la narrativa, que ha elaborado discursos justificativos y relatos de aprendizaje o adhesión de las ciudadanías a los proyectos políticos correspondientes. Este proceso sin embargo encaja difícilmente con una verdad histórica complementaria aunque muy distinta: la que corresponde a la progresiva mundialización de las experiencias en la historia contemporánea, y con el incremento de dinámicas históricas conflictuales y cooperativas. La propuesta de una transhistoria debería al menos poder sugerir aquello que está al margen de la historia nacional, de aquello que siendo igualmente configuración y cambio carece sin embargo de límites espaciales y temporales, además de los signos propios de las identificaciones grupales que ha venido siendo centrales en los relatos nacionales. En la transhistoria han de apreciarse dinámicas semejantes a las de la historia y su reto supone la redefinición de los objetivos, la revisión de las experiencias históricas que la forman evitando que sean, como hasta ahora, simples flecos entrelazados de las viejas historias nacionales. En este artículo me detendré en tres argumentos o razones para la escritura de la Historia Internacional Contemporánea: Experiencias contemporáneas transfronterizas, En el nuevo orden: la historia reconduce el discurso sobre sí misma, y finalmente Transhistoria en femenino, o lo que es lo mismo, la Historia de la Sociedad Internacional en perspectiva de género.

  • català

    Les històries nacionals han estat durant els dos últims segles el centre de l'activitat investigadora i de la narrativa, que ha elaborat discursos justificatius i relats d'aprenentatge o adhesió de les ciutadanies als projectes polítics corresponents. Tanmateix, aquest procés encaixa difícilment amb una veritat històrica complementària, per bé que molt diferent: la que correspon a la progressiva mundialització de les experiències en la història contemporània, amb l'increment de dinàmiques històriques conflictuales i cooperatives. La proposta d'una transhistòria si més no hauria de poder suggerir allò que resta al marge de la història nacional, allò que, sent igualment configuració i canvi, manca no obstant de límits espacials i temporals, a més dels signes propis de les identificacions grupales que han estat centrals en els relats nacionals. A la transhistòria han d'apreciar-se dinàmiques semblants a les de la història i el seu repte suposa la redefinició dels objectius, la revisió de les experiències històriques que la formen tot evitant que siguin, com fins ara, simples serrells entrellaçats de les velles històries nacionals. En aquest article m'aturaré en tres arguments o raons per a l'escriptura de la Història Internacional Contemporània: Experiències contemporànies transfrontereres; En el nou ordre: la història recondueix el discurs sobre si mateixa, i finalment Transhistoria en femení, o el que és el mateix, la Història de la Societat Internacional en perspectiva de gènere.

  • English

    For the past two centuries national histories have been the aim of research activity and narrative, and from them supporting learning discourses and narratives of citizenship or accession to relevant political projects have been developed. This process however hardly fits with a complementary but a very different historical truth: the one corresponding to the progressive globalization of experiences and historical dynamics increased conflictive and cooperative in the contemporary history. A transhistory should at least be able to suggest what is shaping the margin of national history, of what -being equally configuration and change- lacks spatial and temporal boundaries and the characteristic signs of group identifications that have been the central point in national accounts. In a transhistory there must been appreciated similar movements to those of history, and this challenge is involved with the redefinition of objectives, reviewing the historical experiences, and preventing them from being, as usual, simple interlocking of the old national histories fringes. In this article I will focus on three arguments or reasons for writing the Contemporary International History: border contemporary experiences; in the new order: the story brings back the discourse on itself; and finally, feminine trans history, or the History of the International Society on Gender.