The european Higher Education area at work: Lights and shadows defining continuous assessment

• Autores: Eva Gallardo Gallardo, Daniel Montolio, Margarita Camós Ramió
• Localización: Revista d'innovació docent universitària: RIDU, ISSN-e 2013-2298, Nº. 2, 2010, págs. 10-22
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • El Espacio Europeo de Educación Superior: luces y sombras en la definición de la Evaluación Continua
  • L'Espai Europeu d'Educació Superior: pros i contres de la definició de l'Avaluació Continuada
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El objetivo de este trabajo es analizar como se ha definido la avaluación del aprendizaje, en especial el sistema de evaluación continua, en la diplomatura de Gestión y Administración Pública de la Universidad de Barcelona. Esta diplomatura fue pionera en implementar las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) en esta universidad y, por tanto, representa un buen caso de estudio para verificar si una de las piedras angulares del EEES se ha alcanzado con éxito. A partir de los datos obtenidos de los planes docentes, elaborados por el profesorado de cada asignatura, constatamos que el sistema de evaluación continua ha sido ampliamente aceptado de forma progresiva; hasta el punto que en la actualidad es la fórmula de evaluación aplicada por prácticamente la totalidad del profesorado –siguiendo así los protocolos fijados por la Facultad de Derecho a la que está adscrito este estudio-. No obstante, encontramos una alta dispersión en cómo se define la evaluación continua. Parece que no existe una visión unificada sobre cómo desarrollarla; sin embargo, esta dispersión disminuye con el tiempo y sugiere algunos interrogantes sobre la conveniencia de establecer criterios comunes teniendo presente el potencial de la evaluación continua como herramienta pedagógica. Observamos, también, que el sistema de evaluación única, al que el alumnado tiene derecho a optar, es una opción escogida por una minoría; el profesorado la define habitualmente como una única prueba de carácter teórico i/o práctico y, con muy poca innovación respecto a los exámenes tradicionales.

  • English

    The aim of this paper is to analyse how learning assessment, particularly the Continuous Assessment system, has been defined in the Public Administration and Management Diploma Course of the University of Barcelona (Spain). This course was a pioneering experiment at this university in implementing the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA), and thus represents a good case study for verifying whether one of the cornerstones of the EHEA has been accomplished with success. Using data obtained from the Teaching Plans elaborated by the lecturers of each subject, we are able to establish that the CA system has been progressively accepted to such an extent that it is now the assessment formula used by practically all of the lecturers, conforming in this way to the protocols laid down by the Faculty of Law in which this diploma course is taught.. Nevertheless, we find that high dispersion exists in how Continuous Assessment is actually defined. Indeed, it seems that there is no unified view of how Continuous Assessment should be performed. This dispersion, however, seems to diminish over time and raises some questions about the advisability of agreement on criteria, considering the potential which CA has as a pedagogical tool. Moreover, we find that the Unique Assessment system, which students may also apply for, is an option chosen only by a minority, with lecturers usually defining it as merely a theoretical and/or practical test, of little innovation in relation to traditional tests.

  • català

    L’objectiu d’aquest treball és analitzar com s’ha definit l’avaluació de l’aprenentatge, en especial el sistema d’Avaluació Continuada (AC), a la diplomatura en Gestió i Administració Pública de la Universitat de Barcelona. Aquesta diplomatura va ser pionera en aquesta universitat a l’hora d’implementar les directrius de la Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i, per tant, representa un bon estudi de cas per tal de verificar si un dels punts clau de l’EEES s’ha assolit o no amb èxit. A partir de les dades obtingudes dels plans docents, elaborats pel professorat de cada assignatura, constatem que el sistema d’AC ha estat acceptat ampliament de forma progressiva, fins el punt que en l’actualitat és la fórmula d’avaluació aplicada per pràcticament la totalitat del professorat -seguint així els protocols fixats per la Facultat de Dret a la que està adscrit l’ensenyament. No obstant, trobem una alta dispersió en com es defineix l’Avaluació Continuada: sembla que no hi ha una visió unificada de com s’ha de dur a terme..Aquesta dispersió sembla que tendeixi a reduir-se d’un curs a l’altre i suggereix alguns interrogants sobre la conveniència d’establir alguns criteris comuns, tenint en compte el potencial de l’AC com a eina pedagògica. Observem, també, que el sistema d’Avaluació Única, a la que l’alumnat té dret a optar, és una opció triada per una minoria; el professorat la defineix habitualment com una sola prova de caire teòric i/o pràctic, amb molt poca innovació respecte dels exàmens tradicionals.