A mesura que problemes ambientals com la superpoblació, la sobrepesca, la contaminació i la pluja àcida han rebut més atenció pública, l’interès s’ha centrat més en vincles biogeoquímics i en estudis integrals d’ecosistemes sencers. Ramon Margalef va reconèixer fermament la notable influència intel·lectual que es podria obtenir mitjançant la transferència, d’un camp a un altre, de les perspectives i avenços de cadascun d’ells. En aquest article voldria tractar la naixent unificació de la biologia de poblacions i la ciència dels ecosistemes. La gestió sostenible requereix que es relacionin les característiques macroscòpiques de les comunitats i els ecosistemes amb els detalls microscòpics dels individus i les poblacions. Sostindré que les diferències que han impedit aquesta síntesi són artificials i que les hem de superar per a poder construir una ciència que ens permeti afrontar la pèrdua dels beneficis que es deriven dels ecosistemes.
As environmental problems like overpopulation, overfishing, pollution and acid rain commanded greater public attention, much focus shifted to biogeochemical linkages, and to holistic studies of whole ecosystems. Ramon Margalef recognized as forcefully as anyone the remarkable intellectual leverage one could gain by transferring the unique perspectives and advances from one field to another. In this article I discuss the nascent unification of population biology and ecosystemsscience. Sustainable management requires that we relate the macroscopic features of communities and ecosystems to the microscopic details of individuals and populations. I argue thatthe distinctions that have prevented this synthesis are artificial, and that we need to overcome them to build a science that allows us to deal with the loss of the benefits we derive from ecosystems.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados