Where do we stand on global warming?

• Autores: Raymond S. Bradley
• Localización: Contributions to Science, ISSN-e 1575-6343, Vol. 7, Nº. 1, 2011, págs. 45-49
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Global temperatures have risen by ~0.8°C since the end of the 19th century. This increase has not been linear, as there have been periods when temperatures were stable for short periods before rising once again. The reasons for these changes in the rate of temperature rise are related to anthropogenic factors (sulphate aerosol pollution versus greenhouse gas inputs to the atmosphere) as well as to natural factors (volcanic eruptions, solar irradiance variations, El Niño/Southern Oscillation [ENSO] fluctuations, etc). Over the last decade or so, temperatures have not risen at the same rate as in previous decades, and this has led to speculation that global warming is over. This view has been reinforced by the unusually cold winter that many parts of the United States and western Europe experienced in recent months. However, such a conclusion ispremature. The winter of 2009-2010 was one of the warmest on record when the entire globe is considered, and the last decade was the warmest, globally, for many centuries. In spite of these facts, many politicians who do not favor controls on carbon emissions have seized upon the recent conditions to present a one-sided view of the situation to the public. This effort has been reinforced by a relentless campaign to find and publicize a few errors in the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 4th Assessment Report, to shake the public's confidence in that Report's main conclusions. Nevertheless, while the political bickering goes on, the levels of carbon dioxide and other greenhouse gases in the atmosphere continue to increase, more heat accumulates in the oceans, sea-level keeps rising as glaciers and ice caps melt, and phenological indicators from many regions demonstrate disruptionsto the seasonality of biological activity. And as these changes occur, world population keeps increasing, at a rate of ~240,000 people per day, most of whom will grow up to be subsistence or small-scale agriculturalists, who will be just as vulnerable to climatic anomalies as late prehistoric/early historic societies were. Climatologists, and other environmental scientists have a responsibility to ensure that the public, and the politicians they elect, fully understand these issues so that they can better appreciate the consequences of inaction over controlling greenhouse gas emissions.

  • català

    Les temperatures globals han augmentat aproximadament 0,8°C des del final del segle xix. Aquest creixement no ha estat lineal, atès que hi ha hagut èpoques en què les temperatures es mantenien estables durant un breu període de temps, abans de tornar a augmentar. Les raons d’aquests canvis en l’índex d’augment de la temperatura estan relacionades amb factors antropogènics (contaminació d’aerosols de sulfat enfront de l’entrada de gasos de l’efecte hivernacle en la atmosfera) i amb factors naturals (erupcions volcàniques, variacions de la irradiació solar, les fluctuacions d’El Niño­Oscil·lació del Sud —ENSO—, etcètera). Al llarg de l’ultima dècada, les temperatures no han augmentat en la mateixa proporció que ho van fer en les dècades anteriors; i això ha conduït a especular que el canvi climàtic ha finalitzat. Aquesta visió s’ha reforçat per l’hivern inusualment fred que s’ha viscut fa mesos en molts llocs dels Estats Units i l’oest d’Europa. Tanmateix, aquesta conclusió es prematura. L’hivern 2009­2010 va ser un dels mes càlids registrats a escala global, i l’última dècada va ser la més calorosa des de fa segles. Malgrat aquests fets, molts polítics que no són favorables als controls de les emissions de carboni han aprofitat les condicions actuals per presentar al públic una visió unilateral de la situació. Aquest esforç ha rebut el suport d’una campanya incessant per a trobar i donar publicitat a uns quants errors en el quart informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), amb l’objectiu d’afeblir la confiança pública en les conclusions principals d’aquest informe. No obstant això, mentre es manté la discussió política, els nivells de diòxid de carboni i d’altres gasos de l’efecte hivernacle en l’atmosfera continuen creixent, s’acumula més escalfor als oceans, el nivell del mar augmenta al mateix temps que les glaceres i els casquets polars es fonen, i els indicadors fenològics de moltes regions mostren pertorbacions en l’estacionalitat de l’activitat biològica. I mentre es produeixen aquests canvis, la població mundial continua augmentant en una proporció d’unes 240.000 persones per dia, moltes de les quals es convertirán en agricultors de subsistència o a petita escala, i seran tan vulnerables a les anomalies climàtiques com ho van ser les primeres societats històriques o les del final de la prehistòria. Per tant, climatòlegs i altres científics del medi ambient tenen la responsabilitat d’assegurar que la ciutadania i els polítics que ells elegeixen entenen plenament aquests temes, i així podran valorar millor les conseqüències de la passivitat en el control de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.