L’art militar al Tirant lo Blanc

• de Riquer, Martí ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: SVMMA. Revista de cultures medievals, ISSN-e 2014-7023, Nº. 1 (Primavera), 2013, págs. 23-37
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Military Art in Tirant lo Blanc
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El Dotzè del Chrestià d’Eiximenis és una excel·lent guia per a la comprensió d’alguns aspectes militars del Tirant lo Blanc. L’autor de l’article suposa que Joanot Martorell, el llegí i devia compulsar els seus ensenyaments amb la seva pròpia experiència militar. Un cop Tirant s’ha fet famós a Anglaterra, vénen els episodis mediterranis, on el protagonista és nomenat Capità imperial i general de la gent d’armes i de la justícia de l’Imperi grec. En aquests episodis no tot són batalles campals i combats entre forces oposades, sinó també una descripció acurada de determinats enginys de guerra i de recursos hàbils i intel·ligents per a sortir de situacions difícils, que Martorell especifica i descriu amb un admirable detallisme. Els nombrosos exem-ples de certes tàctiques apareixen també en el Dotzè en els capítols dedicats a les coses militars i guerreres. I encara que això  no permet assegurar amb total certesa que Martorell s’hagi inspirat en Eiximenis, ens corrobora, una vegada més, que el Tirant lo Blanc és una novel·la fermament fonamentada en una realitat autèntica o, si es vol, que és un ver document d’una època.

  • English

    The Dotzè del Chrestià by Eiximenis provides and excellent guide for the understanding of several military aspects of the Tirant lo Blanc. The author of the following paper suggests that Joanot Martorell read it and corroborated its teachings with his own military expertise. Once Tirant had made himself known in England, the Mediterranean chapters follow, where the main character is appointed imperial captain and general of the men-at-arms and the justice of the Greek Empire. Not everything is about pitched battles and combats between opposing forces, there is also room for war stratagems, skilful and cunning resources to scape difficult situations that Martorell recounts and describes with unparalleled attention to detail. The abundant examples offered by the following paper appear also in the chapters the Dotzè devotes to military and war matters. And although that fact by itself does not ensure that Eiximenis inspired Martorell, it confirms that the Tirant lo Blanc is a novel firmly grounded in a genuine reality, a true document of its time.