Missió impossible:: l’ambaixada republicana a Washington (1936-1949)

• Fox Maura, Soledad ^[1]
  1. [1] Williams College, Massachusetts University
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 4, 2011, págs. 35-55
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    A Fernando de los Ríos, político e intelectual del Partido Socialista Obrero Español, le tocó la misión de abogar por la República en Washington durante la Guerra Civil española. Sus cometidos fueron múltiples (propagandista, relaciones públicas, recaudador de fondos...), pero su meta primordial era conseguir que el gobierno norteamericano vendiera armas a la República. Era una meta clarísima y que encajaba perfectamente con la lógica de este pensador demócrata. Durante tres interminables años pareció siempre a punto de conseguir un gran cambio en la política exterior de la Casa Blanca. Parecía que Roosevelt y muchos otros políticos americanos simpatizaran con la causa republicana; parecía que las noticias de la participación alemana e italiana en el bando sublevado hubieran escandalizado al público americano; parecía que la presión de la primera dama Eleanor Roosevelt —ferozmente opuesta a la no-intervención— lograría cambiar la postura de la Casa Blanca. Durante tres años Fernando de los Ríos hizo lo posible para lograr estos fines, pero no lo consiguió. Durante tres años las autoridades americanas fueron aparentemente comprensivas, educadas con él, e intransigentes. En este artículo se analizan algunas claves de este fracaso, situándolo en el contexto cultural y político de los EEUU de la época

  • català

    A Fernando de los Ríos, polític i intel·lectual del Partit Socialista Obrer Espanyol, li va tocar la difícil missió d’advocar per la República a Washington durant la Guerra Civil espanyola. Les seves tasques van ser múltiples (propagandista, relacions públiques, recaptador de fons...), però la seva meta primordial va ser aconseguir que el govern nord-americà vengués armes a la República. Era una meta claríssima i encaixava perfectament amb la lògica d’aquest pensador demòcrata. Durant tres anys interminables semblava estar sempre a punt d’aconseguir un gran canvi en la política exterior de la Casa Blanca. Semblava que Roosevelt i molts altres polítics americans simpatitzessin amb la causa republicana; semblava que les notícies de la participació alemanya i italiana amb el bàndol revoltat haguessin escandalitzat el públic americà; semblava que la pressió de la primera dama Eleanor Roosevelt —que mostrà la seva ferotge oposició a la no-intervenció— aconseguiria canviar la postura de la Casa Blanca. Durant tres anys Fernando de los Ríos va fer el possible per assolir aquests objectius, però no ho va aconseguir. Durant tres anys les autoritats americanes van ser aparentment comprensives, educades amb ell, i intransigents. En aquest article s’analitzen algunes claus d’aquest fracàs, situant-lo en el context cultural i polític dels EUA de l’època.

  • English

    When the Spanish Civil War broke out, the Spanish Republican intellectual and politician Fernando de los Ríos was sent to Washington as Spain’s ambassador. In this role, he worked to publicize the cause of the Spanish Republic to politicians and the American public, and involved people throughout the United States in fundraising for Spain. His ambition was to convince the American government to abandon their «non-intervention» policy and sell arms to the Spanish government. This was a very clear goal for de los Ríos, and it seemed logical that the United States —a democracy, after all— would eventually come to realize the error of «non-intervention». For three long years the ambassador thought he was on the verge of achieving a reversal in US policy towards Spain. It seemed that President Roosevelt and other American politicians sympathized with the Republic; it seemed that the news of German and Italian participation in the war against the Republic had shocked Americans. Even the First Lady Eleanor Roosevelt berated her husband over his policy in Spain. During three years Fernando de los Ríos did his best to plead the Republican cause, and the American government’s consistent response was to be understanding, polite, and immovable. This article analyzes the obstacles de los Ríos faced, and situates them in the cultural and political context of the US in the 1930s.