Resumen de Inorganic nanoparticles and biology

Eudald Casals, Neus Bastus, Socorro Vázquez, Miriam Varon, Joan Comenge, Víctor F. Puntes

• English

  Biocompatibility, biodistribution, biodegradation, inflammation and interference with the normal functioning of cells and tissues are some of the features that determine the toxicity of engineered inorganic nanoparticles and carbon nanostructures, and therefore the potential extent of their use. Recent examples in the literature show that engineered inorganic nanoparticles and carbon nanostructures do not normally cause acute toxic effects. However, their interaction with living organisms may disrupt normal activity leading to disordersand disease. Nanoparticle-organism interactions, which can be used to detect and manipulate biological states and to heal damaged organs in an environment controlled by specialists, as in clinical cases, could lead to environmental and human health hazards if nanoparticles are released prior to adequate risk assessment and without proper controls. The central question is whether the unknown risks of engineered nanoparticles, in particular their impact on health and the environment, outweigh their established benefits for society. Therefore, to accurately evaluate the utility of these materials it is necessary to assess their po- tential toxicity.

• català

  Biocompatibilitat, biodistribució, biodegradació, inflamació i interferència amb el funcionament normal de les cèl·lules i teixits, entre d’altres, determinarà la toxicitat de les nanopartícules inorgàniques i nanoestructures de carbó, i per tant l’extensió del seu us. Exemples recents a la literatura científica mostren que les nanopartícules inorgàniques i els nanotubs de carboni no causen efectes tòxics aguts. De totes maneres, la interacció d’aquests materials amb organismes vius pot pertorbar la seva activitat normal induint funcionaments erronis i malalties. De fet, les interaccions entre nanopartícules i biologia que s’han observat, que poden ser usades per detectar i manipular estats biològics i contribuir a una millor diagnosis i teràpia, també podrien tenir un impacte negatiu en la salut i el medi ambient si s’alliberen incontroladament quantitats massives d’alguns tipus de nanopartícules, abans que es faci una avaluació exhaustiva dels riscos potencials d’aquests nous materials. La pregunta clau és si els riscos desconeguts de les nanoparticules, en particular el seu impacte en la salut i el medi ambient, supera els beneficis d’aquesta tecnologia en societat. Per això, pel futur desenvolupament de la nanotecnologia, l’avaluació de la seva potencial toxicitat es clau.