Resumen de L'experiència artística de la fotografia com a eina terapèutica: estimulació emocional i normalització de la imatge de l’Alzheimer i la vellesa
Victòria Alemany Abraham, Clemente Dorado Morgado, Sira Fiz Vozmediano, Antònia Fontanet Cifre, Estefanía Gallardo Nielsen, Maribel Merino Tomé, Antonio Molina Balsalobre, Margarita Roser Hernández, Catalina Rubio López, Blanca Rubio Velázquez, Javier Ureña Morales, Javier Vich Morlà
- español
La Residència i Centre de dia Oms-Residència Sant Miquel de la Conselleria de Família i Serveis Socials acoge a una población mayor con el máximo nivel de dependencia y con frecuencia diagnosticada de demencia en sus grados moderados y avanzados. Esta problemática, que tiene importantes repercusiones sociosanitarias, precisa de un abordaje integral que incida en todos aquellos aspectos ligados al deterioro cognitivo, declive físico y alteraciones conductuales asociadas a la patología. A pesar de tratarse de un proceso crónico, irreversible y progresivo, incluso en las últimas fases de la enfermedad se pueden llevar a cabo diferentes estrategias de intervención con resultados positivos.
«El gesto como terapia. Fotografías Antonio Molina» y «De los besos no me olvido.
Los enfermeros azules visitan mi colegio» son dos proyectos que potencian el valor del gesto, y los beneficios de la emoción como herramienta valiosa para la comprensión y el acercamiento, en una apuesta por las terapias no farmacológicas, la solidaridad intergeneracional y la normalización de la imagen de la demencia. A través de la experiencia artística, mediante la fotografía, el video y el dibujo se persigue hacer de la imagen un punto de partida para la investigación y para propuestas socioeducativas en torno a la vejez y la dependencia.
- català
La Residència i Centre de dia Oms-Residència Sant Miquel de la Conselleria de Família i Serveis Socials acull una població de gent gran que té un nivell màxim de dependència i molts de casos, a més, també tenen diagnòstic de demència en els graus moderat i avançat. Aquesta problemàtica, que té repercussions sociosaniàries importants, precisa un abordatge integral que incideixi en tots els aspectes que estan lligats al deteriorament cognitiu, al declivi físic i a alteracions conductuals associades a la patologia. Tot i que és un procés crònic, irreversible i progressiu, fins i tot a les darreres fases de la malaltia es poden aplicar diferents estratègies d’intervenció que tenen resultats positius.
«El gesto como terapia. Fotografías Antonio Molina» i «De los besos no me olvido.
Los enfermeros azules visitan mi colegio» són dos projectes que potencien el valor del gest i els beneficis de l’emoció com a eina valuosa per comprendre la solidaritat intergeneracional i la normalització de la imatge de la demència, i acostar-nos-hi, en una aposta per les teràpies no farmacològiques. A través de l’experiència artística, mitjançant la fotografia, el vídeo i el dibuix, hom pretén que la imatge sigui un punt de partida per investigar i fer propostes socioeducatives al voltant de la vellesa i la dependència.
