Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Bach e Händel: un confronto

Alberto Basso

  • español

    El conocimiento que tenemos hoy en día de la figura de Bach y de Händel está relacionado básicamente con la diversa caracterología que los dio a luz, rebosante de contrastes y repleta de equivalencias, como señala el Prof. Dr. Alberto Basso en el magistral artículo que nos ofrece, bajo el título de «Bach e Händel: un confronto». El nexo que los une, la música, fue vivido de forma bien diferenciada en la mayor parte de los aspectos artísticos, musicales, profesionales y aun confesionales de sus personalidades. Aunque hay elementos comunes, tanto en la formación del peso de su trayectoria inicial, como en el de la libertad empleada en el uso de las afinidades electivas que sellaron, más adelante, su personalidad artística, su testimonio se convierte en una excelente muestra de la riqueza de matices en que uno puede expresarse. Según Alberto Basso, la profundización musical de Bach se debe especialmente a una sentida prevalencia litúrgica, injertada de la espiritualidad esencial que sacia toda su producción;

    por otro lado, el planteamiento de Händel se dirige a la evocación de una religiosidad que concuerda con el carácter abierto del público teatral de la época. Ambos compositores crearon obras de primera magnitud en su juventud. Aunque a Bach le faltó la experiencia teatral, se convirtió en un extraordinario trabajador de este arte: no buscaba un eclecticismo práctico sino una vivencia real de su oficio: por eso se convirtió en organista, Konzertmeister, Kapellmeister y Direktor Musices municipal; hacia 1744 se interesó también por la música especulativa. Por el contrario, sus hijos buscaron cada uno su propio camino en el arte musical. En 1738, Lorenz Christoph Mizler, antiguo alumno de Bach, creó en Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Sociedad para las Ciencias Musicales). Bach fue admitido, pero, como resalta Alberto Basso, se limitó a la creación de músicas de uso habitual, aunque dotadas de aquel divino resplandor que lo convirtió en inmortal.

  • català

    El coneixement que tenim avui dia sobre les figures de Bach i de Händel està relacionat, bàsicament, amb la caracterologia diversa que els infantà, curulla de contrastos i farcida d’equivalències, com assenyala el professor Dr. Alberto Basso en el magistral article que ens ofereix, sota el títol «Bach e Händel: un confronto». El nexe que els uneix, la música, fou viscut d’una manera ben diferenciada en la major part dels aspectes artístics, musicals, professionals i, àdhuc, confessionals de llurs personalitats. Tot i que hi ha elements comuns, tant en la formació del pes de la seva trajectòria inicial, com en la llibertat emprada en l’ús de les afinitats electives que segellaren, més avant, la seva personalitat artística, llur testimoni esdevé una mostra excel·lent de la riquesa de matisos en què hom pot expressar-se. Segons Alberto Basso, l’aprofundiment musical de Bach es deu especialment a una sentida prevalença litúrgica, empeltada de l’espiritualitat essencial que sadolla tota la seva producció. Diversament, però no de manera contrària, el plantejament de Händel es dirigeix a l’evocació d’una religiositat que s’avé amb el caràcter obert del públic teatral de l’època. Tots dos compositors crearen obres de primera magnitud en la seva jovenesa. Malgrat que a Bach li mancà l’experiència teatral, es convertí en un extraordinari treballador d’aquest art. No buscava un eclecticisme pràctic, sinó una vivència real del seu ofici, per això esdevingué organista, Konzertmeister, Kapellmeister i Direktor Musices municipal, a més, vers el 1744, s’interessà també per la musica speculativa. Altrament, cadascun dels seus fills cercà el seu propi camí en l’art musical. El 1738, Lorenz Christoph Mizler, antic alumne de Bach, creà la Società per Corrispondenza delle Sciencie Musicali, a Leipzig. Bach hi fou admès, tot i que, com ressalta Alberto Basso, es limità a crear músiques d’ús habitual, bé que dotades d’aquella divina resplendor que el féu esdevenir immortal.

  • English

    The knowledge we have today of the figures of Bach and Händel is related mainly to the diverse characterology available, overflowing with contrasts and teeming with equivalences according to Prof. Dr. Alberto Basso in his magisterial work entitled Bach e Händel: un confronto. Music, the bond that unites them, was interpreted in a very different way by the artistic, musical, professional and even religious aspects of their personalities. While there are common elements in the early parts of their careers, and in the freedom employed in the use of elective affinities that later sealed their artistic personalities, their testimony serves as an excellent example of the wealth of nuances with which one can express oneself. According to Alberto Basso, the musical depths of Bach owe especially to a heartfelt liturgical prevalence grafted from the essential spirituality that drove all his work. Distinctly but not contradictorily, Händel’s approach stems from the evocation of a religiosity that befits the open nature of the public theatre of the time. Both composers created works of great importance in their youth. Although Bach lacked theatre experience, he became an extraordinary craftsman of this art. He did not seek a practical eclecticism, but rather a real experience of his trade, becoming, therefore, organist Konzertmeister, Kapellmeister and municipal Direktor Musices. Around 1744 he also became interested in speculative music. His children also each sought their own path in musical art. In 1738 Christoph Lorenz Mizler, a former student of Bach, founded La Società per corrispondenza delle sciencie musicali in Leipzig. Bach was admitted, although, as Alberto Basso highlights, he limited himself to the creation of music for common use, though endowing it with that divine radiance that made him immortal.

  • français

    La connaissance dont nous disposons actuellement sur Bach et sur Händel est essentiellement liée à la diverse caractérologie qui leur donna le jour, truffée de contrastes et d’équivalences, comme le souligne le Professeur Dr. Alberto Basso dans le magistral article qu’il nous offre, intitule « Bach et Händel, une confrontation ». La musique - le lien que les unit- fut vécue de manière bien différenciée en ce qui concerne la majorité des aspects artistiques, musicaux, professionnels et même confessionnels de leurs personnalités. Bien qu’il y eût des éléments communs dans la formation du poids de leur trajectoire initiale tout comme dans celui de la liberté investie dans l’usage des affinités électives qui marquèrent, plus tard, de leur sceau leur personnalité artistique, leur témoignage se convertit en un excellent exemple de la richesse de nuances à travers laquelle l’homme peut s’exprimer. Selon Alberto Basso, l’approfondissement musical de Bach provient plus particulièrement d’une prééminence liturgique sensible, imprégnée de la spiritualité essentielle qui abreuve toute sa production ; l’approche de Händel s’oriente par ailleurs vers l’évocation d’une religiosité en accord avec le caractère ouvert du public théâtral de l’époque. Les deux compositeurs créèrent des oeuvres de première importance dans leur jeunesse. Bien que l’expérience théâtrale manquât à Bach, il se convertit en un extraordinaire praticien de cet art : il ne cherchait pas un éclectisme pratique mais à vivre réellement l’expérien- ce de son métier : pour cette raison, il se convertit en organiste Konzertmeister, Kapellmeister et en Direktor Musices municipal; vers 1744 il s’intéressa aussi à la musique spéculative. Ses enfants, en revanche, cherchèrent individuellement leur propre voie dans l’art de la musique. En 1738, Lorenz Christoph Mizler, ancien élève de Bach, créa à Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Société pour les Sciences Musicales). Bach y fut admis, mais comme le souligne Alberto Basso, il fut limité à la création de musiques pour usage ordinaire, dotées toutefois de cette splendeur divine qui le convertit en immortel.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus