Comparació nutricional de purés infantils casolans versus industrials

• Montserrat Morante ^[1] ; Inmaculada Cid ^[1] ; Montserrat Torres ^[1] ; Emili Orsola ^[1] ; Blanca Vila ^[1]
  1. [1] CAP Amadeu Torner, ABS Sta. Eulàlia Sud. L’Hospitalet de Llobregat
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 69, Nº. 2, 2009, págs. 71-74
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Comparison of nutritional contents between homemade and industrial baby food
  • Comparación nutricional de purés infantiles caseros versus industriales
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción. Los cambios sociales y familiares provocan variaciones en los hábitos alimentarios de los lactantes, con un aumento del consumo de purés comerciales. Desde nuestro servicio de pediatría de atención primaria se planteó si estos productos aportaban una nutrición adecuada para los niños.

    Objetivos. El objetivo de nuestro trabajo fue analizar las diferencias entre el contenido nutricional de los purés infantiles caseros y los preparados industriales.

    Material y método. Se elaboraron tres purés estándar caseros (verdura con ternera, fruta y verdura con pescado) y se realizó un análisis nutricional de estos (aporte calórico-energético, carbohidratos, proteínas y lípidos) utilizando las tablas Sandoz y Cesnid. El segundo punto fue el análisis nutricional de purés comerciales, según etiquetaje, de tres marcas, con nutrientes similares a los preparados caseros. En un tercer punto se realizó la comparación de ambos. Una nutricionista diplomada realizó el asesoramiento sobre el estudio.

    Resultados. Una vez analizados todos los productos se obtuvieron los siguientes resultados: las preparaciones de verduras con carne o pescado de los potitos industriales presentaban un contenido energético inferior, hasta un 40%, en comparación con las preparaciones caseras. En cuanto al contenido lipídico, éste es superior (hasta el 50%) en las preparaciones caseras, pero el porcentaje de grasas saturadas (aterógenas) es muy superior (entre 50-60%) en los preparados industriales.

    Las preparaciones de frutas industriales tienen un contenido energético superior (35%). El contenido total de carbohidratos es el doble que en los preparados caseros. En cuanto al contenido lipídico y proteico, no se encontraron diferencias.

    Conclusiones. Los niños alimentados habitualmente con potitos industriales reciben un aporte de carbohidratos inferior al recomendado, con un exceso de carbohidratos simples. La ingesta de purés de verduras puede comportar una disminución considerable de aporte calórico. En un menú completo con preparados industriales el reparto calórico resulta invertido: más energía en el postre que en el plato principal. A pesar de que la ingesta global de lípidos sea menor con los preparados industriales, la carga aterógena es superior.

  • català

    Introducció. Els canvis socials i familiars provoquen variacions en els hàbits alimentaris dels lactants, amb un augment del consum de purés comercials. El nostre servei de pediatria d’atenció primària es va plantejar si aquests productes aportaven una nutrició adequada per als infants.

    Objectius. L’objectiu del nostre treball va ser analitzar les diferències entre els continguts nutricionals de purés infantils casolans i els preparats industrials.

    Mètode. Es van elaborar tres purés estàndard casolans (verdura amb vedella, fruita i verdura amb peix) i se’n va fer una anàlisi nutricional (aportació caloricoenergètica, carbohidrats, proteïnes i lípids) utilitzant les taules Sandoz i Cesnid. El segon punt va ser l’anàlisi nutricional de purés comercials, segons l’etiquetatge, de tres marques comercials, amb nutrients similars als preparats casolans esmentats.

    En un tercer punt es va fer la comparació. Una nutricionista diplomada va dur a terme l’assessorament sobre l’estudi.

    Resultats. Un cop analitzats tots els productes es van obtenir els resultats següents: les preparacions de verdures amb carn o peix dels potets industrials presentaven un contingut energètic inferior, fins a un 40%, comparat amb les preparacions casolanes. Quant al contingut lipídic, aquest és superior (fins al 50%) en les preparacions casolanes, però el tant per cent de greixos saturats (aterògens) és molt superior (entre 50-60%) en els preparats industrials.

    Les preparacions de fruites dels preparats industrials tenen un contingut energètic superior (35%). El contingut total de carbohidrats és el doble que en els preparats casolans. Quant a contingut lipídic i proteic, no es van trobar diferències Conclusions . Els infants alimentats habitualment amb potets industrials reben una aportació de carbohidrats inferior a la recomanada, amb un excés de carbohidrats simples. La ingesta de purés de verdures pot comportar una disminució considerable d’aportació calòrica. En un menú complet amb preparats industrials el repartiment calòric resulta invertit: més energia a les postres que al plat principal. Tot i que la ingesta global de lípids sigui més baixa amb els preparats industrials, la càrrega aterògena és superior.

  • English

    Introduction. Social and familial changes lead to alterations in the feeding habits of infants, with an increase in the use of commercial baby foods. Our primary pediatric care unit sought out to investigate whether those products were able to provide adequate nutrition.

    Objective. To analyze the differences in nutritional content between homemade and commercial baby food.

    Method. Three standard homemade purées (beef and vegetables, fruits, and fish and vegetables) were made, and a nutritional analysis (caloric and energetic content, carbohydrates, lipids, and proteins) was performed using the Sandoz and Cesnid tables. We then analyzed the nutritional content of three equivalent commercial and compared the results of both groups.

    Results. The energetic content of commercial products of vegetables with beef or fish was up to 40% inferior to the homemade purees. The lipid content was higher (up to 50%) in the homemade food, but the percentage of saturated (aterogenic) fat was higher (50-60%) in the commercial purees. The energetic content of commercial fruit purees was 35% higher. Likewise, the total carbohydrate content was twice than in the homemade products, whereas there were no differences in the lipid and protein contents.

    Conclusions. Children fed with commercial baby food receive lower amounts of carbohydrates than recommended, with an excess of simple carbohydrates. Commercial vegetable purees provide a lower caloric content. In a complete menu using commercial products, the caloric intake is inverted: more energy is delivered with the desert than with the main course. Even though the overall lipid intake is lower with commercial products, the aterogenic load is higher.