En aquest article s’analitza i s’explica la conformació de l’actual sistema de relacions industrials al Japó utilitzant el marc teòric establert per Esping-Andersen per explicar els diferents tipus d’estat del benestar. La utilització d’aquest model porta a considerar l’actual sistema de relacions industrials al Japó com el resultat de les eleccions racionals desenvolupades pels actors socials al llarg del període històric des de la fi de la Segona Guerra Mundial, en lloc d’establir una explicació de tipus culturalista, que evitaria establir una vertadera explicació. En primer lloc, es descriu el model d'Esping-Andersen i es discuteix la situació del Japó en la seva classificació d’estats del benestar. En segon lloc, s’apliquen al Japó les tres variables principals del model: la naturalesa de la mobilització de classes, les estructures de coalició de la classe política i el llegat històric de la institucionalització del règim. Finalment, l’actual sistema de relacions industrials al Japó queda configurat com un sistema microcorporativista del benestar.
The article examines the present Japanese industrial relations system, according to Esping-Andersen theoretical framework of analysis in order to understand different forms of Welfare State.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados