Para una caracterización epistémica y metodológica de las ciencias sociales

• Autores: Francesc Quintana
• Localización: Papers: revista de sociología, ISSN-e 2013-9004, ISSN 0210-2862, Nº 39, 1992 (Ejemplar dedicado a: Misceláneo), págs. 101-116
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Constatar el vacío que deja lo que ha sido categorizado como caducidad de los «grandes relatos», constituye el punto de partida o premisa de este texto; lo cual tiene su plasmación en el ámbito de las ciencias sociales, afectando a las dos grandes corrientes que han prevalecido a lo largo de más de sesenta años, esto es: marxismo y funcionalismo. La inexistencia de marcos teóricos consistentes capaces de dar cuenta y aprehender (sinónimo de captura y depredación) los fenómenos que acontecen en las formaciones capitalistas de fin de siglo, mezcla compleja, caótica de «neofordismo» y «posfordismo» aparece como la consecuencia más inmediata. Lo que pone de manifiesto la importancia básica de indagar y definir acerca del «lugar de la enunciación». Los elementos que se proponen aquí, a modo de conjetura, desde una óptica afín al «desconstruccionismo», muestran el carácter en tanto que producción discursiva y autorreferencial de estos saberes, en los que destacan «umbrales» y «reglas» que operan en su despliegue retórico. Discursos y reglas vehiculados por específicos artefactos científico-técnicos para la inteligibilidad de lo social informatizado. Tales saberes y artefactos tecnológicos (recurrentes, sociohistóricos y portadores de una insoslayable dimensión política y formalizadora) topan en su funcionalidad codificadora y de regulación con un límite, a saber: la naturaleza básicamente impredectible, estocástica, del «magma social». En cualquier caso, esta situación más en concreto, sus repercusiones en los artefactos científico-técnicos, tiene efectos paradójicos. Por un lado es sintomática de la vulnerabilidad de los instrumentos de análisis e intervención «normalizadora». Pero, por otro, abre un abanico de posibilidades en un sentido profundamente crítico y desconstructivo, que permite jugar con el carácter «intensional» del pensamiento. Ello supone que las descripciones o aseveraciones pueden flotar sin estar necesariamente adheridas a objeto conocido alguno.

  • català

    Constatar el buit que deixa el que ha estat categoritzat com a caducitat dels «grans relats», constitueix el punt de partida o premissa d'aquest text, la qual cosa té la seva plasmació en l'àmbit de les ciències socials i afecta els dos grans corrents que han prevalgut al llarg de més de seixanta anys, és a dir: marxisme i funcionalisme. La inexistència de marcs teòrics consistents capaços de donar compte i d'aprehendre (sinònim de captura i depredació) els fenòmens que esdevenen en les formacions capitalistes de finals de segle, barreja complexa, caòtica de «neofordisme» i «postfordisme», apareix com la conseqüència més immediata i posa de manifest, sobretot, la importància bàsica d'indagar i definir sobre el «lloc de l'enunciació». Els elements que es proposen ací, a manera de conjectura, des d'una òptica afí al «desconstruccionisme», mostren el caràcter com a producció discursiva i autoreferencial d'aquests sabers, en els quals destaquen «llindars» i «regles» que operen al seu desplegament retòric. Discursos i regles vehiculats per específics artefactes científico-tècnics per a la intel·ligibilitat del social informatitzat. Aquests sabers i artefactes tecnològics (recurrents, sociohistòrics i portadors d'una ineludible dimensió política i formalitzadora) topen, en la seva funcionalitat codificadora i de regulació, amb un límit, és a dir: la natura bàsicament impredictible, estocàstica, del «magma social». En qualsevol cas, aquesta situació més concretament, les seves repercussions en els artefactes científico-tècnics, té efectes paradoxals. Per una banda és simptomàtic de la vulnerabilitat dels instruments d'anàlisi i intervenció «normalitzadora». Però, per altra banda, obre un ventall de possibilitats en un sentit profundament crític i desconstructiu, que permet jugar amb el caràcter «intensional» del pensament. Això suposa que les descripcions o asseveracions poden «flotar» sense estar necessàriament adherides a algun objecte conegut.

  • English

    To confinn the gap left by what has been classified as lapse of the «great reports» is the starting point of this text. Which takes shapes wlthin the boundaries of the social sciences, affecting the two main tendencies which have prevailed for more than fifty years, that is marxism and functionalism. The non-existence of firm theoretical frames, able to account for and understand (a synonim of capture and predation) the phenomena that occur in the capitalist formations of the end of the century, a complex, chaotic mixture of «neofordism» and «postfordism» emerges as the most immediate consequence, and reveals, above all, defining and delving into the «place of the statement». The elements proposed here, in a way of guess, from a viewpoint similar to that of the «desconstruccionism» show their character as discoursive and self-referential production of this knowledge, from which «thresholds» and «rules» outstand and operate in their rethorical display. Discourses and rules conveyed by specific scientific-technical devices for the inteligibility of the social computerized. Such knowledge and technological devices (recurrent, sociahistorical and conveyers of an unavoidable political dimension) come up against a boundary in their codifying fonctional character, namely: the basically impredicatable, stocastic nature of the «social magma». Anyway, this situation and, more specifically, its repercussions on the aforementioned technological devices, has paradoxical effects. On the one hand, it is symptomatic of the vulnerabitity of the instrument' of analysis and a «normalizer» intervention. But, on the other hand, it spreads out a whole range of possibilities in a deeply critical and desconstructive sense, which allows to play with the «intensional» character of thought, That supposes that the descriptions or claims can «float» without being necessarily stuck to any known object whatsoever.