Resumen de Media and Revolution in Lybia

Jacobo Quintanilla, Jamal Dajani

• català

   Una incessant proliferació de mitjans decomunicació està emergent en àrees sota control dels rebels libis. La capacitat de parlar obertament, i de publicar i transmetre sense cap tipus de por, significa una llibertat desconeguda per a una societat reprimida i durament censurada durant dècades i que ara avança amb energia i entusiasme. Això representa un canvi extraordinari —autènticament revolucionari— en la política i la societat líbies i és un dels canals clau per l’extraordinari nivell d’energia alliberat per la revolta.Noves iniciatives inclouen publicacions, televisió per satèl·lit, televisió i ràdio terrestres, múltiples col·laboracions online, així com tires còmiques, graffitti, teatre i altres formes de comunicació. Llibertat d’expressió i mitjans de comunicació lliures són reivindicacions centrals dels rebels, cosa que fa d’aquests mitjans renovats el nucli de la imatge i la identitat de la revolta, peça clau per a la mobilització i jove representació dels seus objectius principals. Perquè uns mitjans basats en el dret a la llibertat puguin contribuir positivament a les necessitats de la transició, cal un increment de recursos, un marc institucional regulador i un debat públic sobre com haurien i podrien ser a Líbia aquests mitjans lliures.Mentre les mostres de suport a uns mitjans amb tots els drets són prou fortes, cal un debat sobre el seu desenvolupament, ja que no poden emergir “automàticament”. Com més alta sigui la qualitat del debat, més àmplia la discussió i més efectiu tot el suport tècnic, millors seran els mitjans a Líbia —amb clares repercussions en el desenvolupament polític, social i econòmic del país—. Líbia té molts reptes de futur; amb el suport necessari, els mitjans de comunicació seran capaços de contribuir amb força a l’estabilitat política de la transició, a la democràcia i a la cohesió social. Amb tot, la preparació per fer front a aquests reptes cal que comenci des d’ara.  

• English

  An exuberant proliferation of mediaoutlets is emerging in areas controlled by Libya’s rebels. The ability to talk openly, publish, and broadcast without fear is an unprecedented freedom for a society repressed and heavily censored for decades, and one that is being seized with energy and enthusiasm. This is a monumental — indeed revolutionary— shift in Libyan politics and society, and is one of the key channels for the extraordinary level of energy released by the uprising. New initiatives include print and satellite TV; terrestrial TV and radio; multiple online collaborations; as well as cartoons, music, graffiti, theatre, and other forms. Free speech and free media are central rebel demands, which makes these new media efforts core to the uprising’s very image and identity, key to its mobilisation, and an early embodiment of some of the its main goals. A free rights-based media that is able to make positive contributions to the transition needs an increase in skills, an appropriate clear institutional and regulatory frameworks, and a public debate about just what Libya’s free media should and could look like.While current expressions of agreement for rights-based media are strong, such a debate is still essential for future development —such media never simply emerge ‘automatically’. The higher the quality of the debate, the broader the discussion, the more effective the training and technical support, the better Libya’s media will become— with crucial implications for the country’s political, social, and economic development. Libya has many challenges in its future; with the right support, new media outlets will be able to make the strongest contribution possible to the transition’s political stability, its democracy, and its social cohesion. But preparation for these challenges needs to begin now.