Resumen de La informàtica de la biodiversitat és un ingredient bàsic dels museus de cièncias naturals
Francesc Uribe, John Wieczorek
Els museus de ciències naturals són contenidors d'informació en quantitat i en qualitat i per tant cal extreure el màxim rendiment d'aquesta ànima intangible. Fins a la meitat del segle XX els museus van desenvolupar procediments per crear arxius d'informació on reunir de forma sistemàtica les dades descriptives de les mostres de colleccions. Els catàlegs o inventaris amb fitxes de paper permetien ordenacions lineals segon un criteri, però no facilitaven cerques per categories generals, ni combinar. A finals del segle XX ha aparegut una nova dimensió, la digital, que reuneix conceptes com gestió i difusió de la informació o del coneixement. La capacitat de les colleccions de proporcionar informació, en essència immaterial però basada en materials i no en simples observacions, s'ha convertit en una nova exigència de servei científic i a la societat que se suma a les tradicionals dels museus. Amb la implementació de les bases de dades estructurades i relacionals en suport digital es va poder oferir informació de fàcil consulta. Em primer lloc els museus es van abocar a informatitzar el seu fons. Abans d'haver completat el primer objectiu, els museus van distribuir el temps potencial dedicat a gestionar la informació per invertir-li en projectes de publicació a Internet. Actualment, els museus estan enfrontant-se al repte d'esdevenir fonts connectades d'informació, rigoroses i interpetables per les eines d'anàlisi en una Internet que fuig de les ambigüitats.
