La Gestió comunicativa de la seguretat alimentària a la Unió Europea: l'ús institucional dels mitjans de comunicació social

• Autores: Natàlia Lozano Monterrubio, Mònica Lores Garcia
• Localización: Periodística, ISSN 1130-183X, Nº. 14, 2012, págs. 59-72
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L'interès per la comunicació de riscos alimentaris ha augmentat notablement en els últims trenta anys. El motiu principal ha estat la necessitat de gestionar les diferents alarmes i crisis alimentàries que han succeït des del cas de les vaques boges a la meitat dels anys noranta. Tot i que les institucions han comprovat que la comunicació de risc és vital per a la gestió d'aquestes situacions, és molt difícil posar-la en pràctica de forma efectiva a causa dels múltiples factors que la componen. A més, des de fa uns anys, s'ha sumat la irrupció dels mitjans de comunicació social (social media) i els webs 2.0. Aquests nous canals tenen una sèrie d'implicacions que fan repensar les lògiques comunicatives de les institucions.

  • English

    In recent years, interest in the communication of food scares has dramatically in-creased. The main reason has been the need to manage a number of food scares and scandals that have occurred in Europe since the BSE crisis in the mid-90s. Although institutions have realised that risk communication is vital for managing these situations, they also recognise that it is very difficult to put into practice effectively. Moreover, in recent years we have seen the emergence of social media and Web 2.0 in the field of communication. These new channels are characterised by several aspects that oblige institutions to rethink their communication strategies.