Resumen de El sueño de la revolución produce monstruos. Cuerpos extra/ordinarios y aparato biopolítico en "La sombra del caminante" (Ena Lucía Portela, 2001)
- español
El siguiente ensayo reflexiona sobre la reciente irrupción de figuras teratológicas en el ámbito cultural cubano contemporáneo. Partiendo de este contexto de contigüidad entre humanos y monstruos, el texto indaga en los modos en que la novela La sombra del caminante (Ena Lucía Portela, 2001) pone en escena un ser monstruoso, descendiente directo del Hombre Nuevo, modelo que la Revolución promulgó y fomentó. A través de su cuerpo extra/ordinario, síntoma del fracaso de un amplio proyecto de educación, disciplina físico-sexual y entrenamiento militar, dicho monstruo impugna algunas de las instancias regulatorias de este proyecto (la clínica, la didáctica, la sexualidad). Esta novela es además paradigmática de un giro en las prácticas culturales de los noventa: de un relato político (cuestiones de ideología y sujeción), a una narrativa de lo (bio)político, centradas en los mecanismos de control y disciplinamiento de cuerpos y relaciones entre cuerpos.
- English
This essay reflects on the recent emergence of monstrous figures in contemporary Cuban culture. A case in point is the novel La sombra del caminante (Ena Lucía Portela), which stages a monstrous being, a direct descendant of the Hombre nuevo, the model human being that the socialist revolution wanted to forge. This extra/ordinary body, symptom of the failure of a large project in school education, physic-sexual correction and military training, impugns some of the basic regulatory instances (clinic, didactics and sexuality) of the socialist project. La sombra del caminante, I suggest, is also representative of a shift that took place at the end of the 20th century in Cuban cultural practices: the passage of political to biopolitical narratives, which question and challenge the mechanisms of management and the control of bodies as well as the relations between bodies.
- català
El següent assaig reflexiona sobre la recent irrupció de figures teratològiques en l'àmbit cultural cubà contemporani. En aquest context de contigüitat entre humans i monstres, el text indaga en les maneres en què la novel·la La sombra del caminante (Ena Lucía Portela, 2001) posa en escena un ésser monstruós, descendent directe de l'Home nou, model d'home que la Revolució promulgar i fomentar. A través del seu cos extra / ordinari, símptoma del fracàs d'un ampli projecte d'educació, disciplina físic-sexual i entrenament militar, dit monstre impugna algunes de les instàncies reguladores bàsiques d'aquest projecte (la clínica, la didàctica, la sexualitat). Aquesta novel·la, suggereix aquest assaig, és igualment paradigmàtica d'un gir en les pràctiques culturals de la dècada del noranta, en què les reflexions i representacions de les tensions polítiques (narratives polítiques centrades en qüestions d'ideologia i subjecció), donen pas a un espectre molt més ampli, de narratives del que (bio) polític, centrades en els mecanismes de control i disciplina de cossos i relacions entre cossos.
