Al segle XIII i per la gran influència i prestigi dels estudis de teologia de la Universitat de París, tant els menorets franciscans com els frares predicadors, decidiren que els batxillers (bacchalaurei) més avançats freqüentessin aquesta universitat a fi i efecte d'obtenir els corresponents doctorats i les corresponents càtedres universitàries. Aquest va ser el cas del frare predicador Guillelmus Peraldus. Peraldus, després del periple parisenc, retorna "signe gradu" a la seva seu conventual, on semble que ja l'any 1236 havia escrit una Summa de vitiïs et virtutibus, tractat de vicis i virtutus que va ser escrit en dues parts.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados