El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d’errors que es repeteixen: portaveus sense formació i sense habilitats de comunicació, missatges ambigus, absència de plans de comunicació de crisis i improvisació, que acaben transmetent missatges alarmistes a la població i contribueixen a fer que les administracions siguen considerades com a sospitoses o de poca confiança. L’escàndol de l’oli de colza desnaturalitzat, les vaques boges, la grip A o el recent cas d’ebola són exemples clars que mostren com no comunicar i ofereixen valuoses lliçons per afrontar crisis futures.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados