Ecogeomorlogia i drons com a eines de gestió dinàmica postincendi. El cas de la comarca del Pariatge, Mallorca

• Autores: Joan Josep Estrany Bertos, Aleix Calsamiglia, Marc Carriquí Alcover, Julián García Comendador, Bartomeu Alorda Ladaria, Miquel Nadal Nadal, José Forteza Bonnin, Mauricio Ruíz Pérez, Jorge Gago Mariño
• Localización: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, ISSN 1133-2190, Nº 80, 2015, págs. 69-87
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Los incendios forestales son uno de los factores causales más importantes en los procesos de desertificación. Los territorios insulares como Mallorca son particularmente sensibles a los impactos antrópicos, a causa de su mayor fragilidad socioecológica. El incremento de superficie quemada en Mallorca desde el año 2011 incita vincular gestión forestal e investigación a través de interdisciplinariedad y avances tecnológicos. La ecogeomorfología permite investigar el papel de los procesos geomorfológicos en la recuperación de la vegetación. Además, la introducción de vehículos aéreos no tripulados como instrumentos de teledetección presenta nuevas oportunidades en la monitorización de procesos ambientales. Este artículo pretende dilucidar el potencial de la ecogeomorfología y de los drones para aplicar una gestión post-incendio más efectiva y dinámica, integrando la capacidad de resiliencia de los ecosistemas con la conectividad de los sedimentos para restaurar el paisaje

  • català

    Els incendis forestals són considerats un dels factors causals més importants en els processos de desertificació. Els territoris insulars com Mallorca són particularment sensibles als impactes antròpics, per la seva major fragilitat socioecològica. L’increment de superfície cremada a Mallorca d’ençà el 2011 esperoneja a vincular gestió forestal i recerca amb interdisciplinarietat i avenços tecnològics. L’ecogeomorfologia permet investigar el paper dels processos geomorfològics en la recuperació de la vegetació.

    Endemés, la introducció dels vehicles aeris no tripulats com a instruments de teledetecció presenta noves oportunitats en el monitoratge de processos ambientals. Aquest article pretén dilucidar el potencial de l’ecogeomorfologia i els drons per aplicar una gestió postincendi més efectiva i dinàmica, integrant la capacitat de resiliència dels ecosistemes amb la connectivitat dels sediments per restaurar el paisatge

  • English

    Wildfires are one of the most significant driving factors in desertification processes.

    Furthermore, insular territories such Mallorca are more affected by human impacts due to their intrinsic socioecological fragility. The increase of burned surface area since 2011 in Balearic Islands involves a challenge in which forest management and research through interdisciplinary and technological advances should be joined. Ecogeomorphology is an emergent discipline which allows investigating the role of geomorphic processes in the vegetation recovery. Additionally, the introduction of unmanned aerial vehicles as remotesensing tools offers new and exciting opportunities for monitoring environmental processes. This paper pretends to elucidate the potential of ecogeomorphology and drones to implement more effective and dynamic post-fire management integrating both the resilience capacity of ecosystems with sediment connectivity for landscape restoration