The aim of this article is to make know the existence of the manuscript Paris, Bibliothèque Nationale, lat. 2152 (s. xii med.) containing the Synonyma Isidore�s of Seville, closely related to the papyrus codex Sangallensis 226 (s. vii2), from which 24 folios survive: I+22 at Sankt Gallen + two fragments of one folio at Zürich. After showing with numerous exemples the close relationship between the Parisinus and the papyrus fragments, the valuable witness of the Parisinus is used to reestablish the fragmentary text of the Sangallensis.
En aquest article l'autor es proposa de donar a conèixer l'existència del manuscrit Paris, Bibliothèque Nationale, lat. 2152 (s. xii med.) que conté els Synonyma d'Isidor de Sevilla, estretament emparentat amb el còdex de papir Sangallensis 226 (s. vii2), del qual sobreviuen 24 folis: I+22 a Sankt Gallen + dos fragments d¿un foli a Zürich. Després de demostrar amb nombrosos exemples l'estreta relació que hi ha entre el Parisinus i els fragments de papir, es serveix del seu valuós testimoni per a restablir el text fragmentari del Sangallensis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados