Presentem un resum del treball de recerca que es va iniciar el 2001 i que va culminar el 2010 amb la lectura de la nostra tesi doctoral. A partir del fet d’haver constatat la manca d’un entrenament específic per a ballarins,com també d’informació i de formació referides a la interpretació dins del món professional de la dansa, d’una banda, i la insuficiència del marc en què s’inscriu l’assignatura d’interpretació, que no la considera consubstancial amb el treball del ballarí, de l’altra, ens vam proposar donar cos a una proposta pedagògica basada en un entrenament interpretatiu per a ballarins. Es tracta, doncs, d’articular un nou mètode d’ensenyament de la interpretació que no sigui una mera còpia oadaptació dels que van néixer per a l’educació dels actors. En el treball de recerca vam concloure que els recursos interpretatius que s’han utilitzatconscientment al llarg de la història de la dansa es fonamenten en la unió psicofísica i que el principal denominador comú entre els diferents corrents, estils i opcions estètiques és la gestió conscient de l’energia, demanera que ambdós configuren els pilars bàsics del treball de l’intèrpret que es repeteixen al llarg de la història de la dansa. Així, doncs, l’ús de l’energia és l’element comú en totes les opcions estètiques de la dansa i, per tant, és l’element fonamental a partir del qual plantegem un entrenament específic i alhora transversal per a les diferents opcions estètiques. En aquest article exposem a grans trets els elementsque conformen la nostra proposta pedagògica d’un entrenament específic per a ballarins.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados