Resumen de Diversitat de comunitats vegetals a les molleres de la Vall d’Aran (Pirineus centrals)

Aaron Pérez Haase, Empar Carrillo, Josep María Ninot Sugrañes

• English

  Given the topographic situation of the Aran valley, on the north side of the Pyrenees, the climate regimes (from medio-European to high mountain types) have a strong Atlantic influence. This, and the complex relief and bedrock assemblage of the area, enable the formation of great diversity of fens and bogs, covering from mediumsized to small areas. Here we present a phytosociological study of these vegetation units, and especially of those found in the complex systems, where ombrogenous, topogenous, soligenous and limnogenous mires may occur. We obtained field relevés according to the Braun-Blanquet approach, and recorded various associated environmental parameters (pH and conductivity of the soil water, depth of the phreatic water table, peat thickness), as well as topographic descriptors. By means of 144 relevés we discuss 22 associations (one of these split in 4 subassociations), from which 2 are new descriptions and 8 are firstly documented from the Pyrenees. Most of the associations treated are included in the vegetation class Scheuchzerio-Caricetea fuscae (fens), whereas few are referred to the Oxycocco-Sphagnetea ombrogenic bogs or to the neighbouring lacustrine alliances Magnocaricion, Phragmition and Scorpidio-Utricularion minoris. We discuss the diversity of the Oxycocco-Sphagnetea bog hummocks, and the occurrence of the Caricion lasiocarpae floating carpets, which are the sole Scheuchzerietalia representation in Catalonia. Other novelties are the reinterpretation of the Scirpus cespitosus communities, and the new name Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii, which properly refers to the Calluno- Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.). As a general conclusion, we point out the singularity of the Aran valley, referred to the diversity and particularity of the fen and bog communities found. Moreover, these communities are combined into particular systems according to hydrologic aspects, which are especially diverse and outstanding at Bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg and Plan de Tor.

• català

  La Vall d’Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l’estudi fitosociològic d’aquestes molleres, especialment d’aquelles que formen part de sistemes complexos (que n’inclouen d’ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l’aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l’aigua lliure del sòl, profunditat de l’aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d’elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d’associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l’única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s’ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d’Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s’hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg i pla de Tor.