El motiu del cérvol té una ampla tradició en la literatura medieval ja que es tracta d'un símbol relacionat, per una banda, amb la purificació de l'aigua --la qual cosa suposa una mena de renovació o ressurrecció-- i, per una altra banda, amb el desig de morir per amor a Déu. Es tracta, a més, d'una de les imatges animals que més ocurrències té en la tradició poética, ja que el sentit religiós original es transforma en la mort per amor a la dama i la ressurrecció en la renovació vital que sorgeix de l'amor. Aquesta difusió de la simbologia del cérvol és tan extensa, segons veurem en aquest treball, que fins i tot ultrapassa els límits de la poesia medieval, ja que continua en la poesia del XVI.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados