Madrid, España
Se discuten los principales problemas de la Pedagogía Comparada como rama científica, examinando si es una ciencia, qué clase de saber constituye, que nombre le conviene y qué relación tiene con otras ciencias, especialmente la Pedagogía y las Ciencias de la Educación. La oportunidad del presente estudio estriba en que se observa entre los teóricos de la Pedagogía Comparada una gran diversidad de opiniones sobre esos temas. En lo concerniente a la naturaleza y objeto de la Pedagogía Comparada se constatan dos grandes corrientes existentes: 1) los que afirman que la Pedagogía Comparada es una ciencia con objeto propio, a saber, el estudio de los sistemas educacionales de los distintos países, y 2) los que aseguran que es s6lo un método, aplicable a muy diversas cuestiones pedagógicas teóricas. El autor trata de conciliar ambas posturas afirmando que el primer “concepto restringido” de Pedagogía Comparada está contenido en el segundo “concepto amplio”, llegándose así a una definición única que engloba los dos aspectos. Teóricamente debemos dar la razón a la segunda postura; pero prácticamente se impone la primera, que es la seguida por los grandes comparatistas mundiales. Aunque la actitud de estos últimos no sea totalmente lógica, se ve apoyada por la tradición y por el uso general de la comunidad científica, motivo suficiente para justificar su concepción de la Pedagogía Comparada. Hay autores para quienes esta disciplina es teórica, teniendo como finalidad explicar las diferencias existentes en la educación y descubrir las leyes que las rigen. Esto puede apoyar la pretensión de considerar la Pedagogía Comparada como una ciencia. Pero otros la consideran como un saber aplicado y práctico, ”creyendo que su finalidad es la de servir de base para la política educacional y las reformas nacionales de la educación. Se considera que la Pedagogía Comparada no es una parte de la Pedagogía como lo son, por ejemplo, la Pedagogía Social o la Pedagogía Diferencial. Al ser un método, se sitúa al lado de la Pedagogía Experimental o de la Pedagogía Racional (que tampoco son partes de la Pedagogía). Sería mejor llamarla “Comparativismo pedagógico”. En los países anglófonos se llama “Educación Comparada” porque en ellos no se utiliza la palabra “Pedagogía”; pero en los países que usan este término será mejor decir “Pedagogía Comparada”, porque es una expresión más adecuada.
Es discuteixen els principals problemes de la Pedagogia Comparada com a branca científica, examinant si és una ciència, quina classe de saber constitueix, quin nom li convé i quina relació té amb altres ciències, especialment la Pedagogia i les Ciències de l'Educació. L'oportunitat del present estudi rau en què s'observa entre els teòrics de la Pedagogia Comparada una gran diversitat d'opinions sobre aquests temes. Pel que fa a la naturalesa i objecte de la Pedagogia Comparada es constaten dos grans corrents existents: 1) els que afirmen que la Pedagogia Comparada és una ciència amb objecte propi, és a dir, l'estudi dels sistemes educatius dels diferents països, i 2) els que asseguren que és només un mètode, aplicable a molt diverses qüestions pedagògiques teòriques. L'autor tracta de conciliar ambdues postures afirmant que el primer "concepte restringit" de Pedagogia Comparada està contingut en el segon "concepte ampli", arribant així a una definició única que engloba els dos aspectes. Teòricament hem de donar la raó a la segona postura, però pràcticament s'imposa la primera, que és la seguida pels grans comparatistes mundials. Encara que l'actitud d'aquests últims no sigui totalment lògica, es veu recolzada per la tradició i per l'ús general de la comunitat científica, motiu suficient per justificar la seva concepció de la Pedagogia Comparada. Hi ha autors per a qui aquesta disciplina és teòrica, tenint com a finalitat explicar les diferències existents en l'educació i descobrir les lleis que les regeixen. Això pot donar suport a la pretensió de considerar la Pedagogia Comparada com una ciència. Però altres la consideren com un saber aplicat i pràctic, "creient que la seva finalitat és la de servir de base per a la política educativa i les reformes nacionals de l'educació. Es considera que la Pedagogia Comparada no és una part de la Pedagogia com ho són, per exemple, la Pedagogia Social o la Pedagogia Diferencial. En ser un mètode, se situa al costat de la Pedagogia Experimental o de la Pedagogia Racional (que tampoc són parts de la Pedagogia). Seria millor anomenar-la "comparativisme pedagògic". Als països anglòfons es diu "Educació Comparada" perquè en ells no s'utilitza la paraula "Pedagogia", però en els països que usen aquest terme serà millor dir "Pedagogia Comparada", perquè és una expressió més adequada.
The principal problems of Comparative Education as a branch of science are discussed, examining whether it is a science, what class of knowledge it consists of, what name is suitable and what relation it has to other sciences, especially Pedagogy and the Educational Sciences. The opportuneness of the present study depends on a great diversity of opinions among the theories of Comparative Education being observed. With regard to the nature and object of Comparative Education two main currents are shown to exist: 1st. that which states that Comparative Education is a science with its own object, namely the study of the educational systems of different countries, and 2nd. that which affirms that it is only a method, applicable to very diverse pedagogical theories. The author discusses the bringing into line of both attitudes affirming that the first “restricted concept” of Comparative Pedagogy is contained in the second “wide concept”; thus arriving at a unique definition which embraces both aspects. Theoretically we have to agree with the second attitude, but practically the first prevails as the normal one followed by the great world comparativists. Although the attitude of the latter is not totally logical it is supported by the tradition and general usage of the scientific community, wich is sufficient reason to justify its conception of Comparative Pedagogy. There are authors for whom this discipline is theoretical, having as its object the explanation of the differences existing in education and discovering the laws which govern them. This is able to support the claim to consider Comparative Pedagogy as a science. But others consider it as a knowledge applied and practical, believing that its purpose is to serve as a base for educational policy and national educational reforms. It is considered that Comparative Education is not a part of Pedagogy as are, for example, Social Pedagogy or Differencial Pedagogy. As a method it is placed beside Experimental Pedagogy or Differential Pedagogy (neither are part of Pedagogy). It wald be better to call it pedagogic Comparativism because they do not use the word “Pedagogy”, but in the countries which use this term it would be better to say “Comparative Pedagogyn, because it is a more adequate expression. '.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados