Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Recientes tendencias en la teoría de la educación comparada

Erwin H. Epstein

  • español

    Antes de realizar la descripción de las actuales tendencias en la teoría de la Educación Comparada, se recuerdan las etapas a través de las cuales ha llegado a su estado actual. De esta manera se mencionan los periodos que Kazamias, Bereday, Noah y Eckstein han indicado en el desarrollo de la Educación Comparada, concluyendo con las que han indicado Kelly y Altbach. El autor no se muestra conforme con esta costumbre de diferenciar etapas pues cree que la evolución de la Educación Comparada ha sido efecto, más de unas doctrinas epistemológicas concretas que de unos movimientos globales. A continuación describe las tres principales de estas doctrinas, que han marcado unas tendencias en el modo de concebir y realizar la Educación Comparada. 1ª El pensamiento neopositivista busca una explicación funcional de la realidad, tratando de descubrir las leyes que explican sus fenómenos. Durkheim aplico este modo de ver a la Sociología, y Anderson lo ha hecho a la Educación Comparada. Se trata de aislar distintas variables y de descubrir las relaciones constantes que unen unas a otras. Dentro de esta línea Anderson utiliza el método hologeístico, que mide las variables teóricas en amplias muestras (de alcance mundial) de culturas humanas. Se puede aplicar este método también a la educación, como ha hecho Zern, defendiendo la idea de que la buena educación supone exigir al niño un esfuerzo y una sumisión disciplinada, lo cual mejora su socialización y su rendimiento intelectual. La investigación hologeística ha sido poco explotada y, si se superan las dificultades metodológicas que le son propias, promete llegar a ser el instrumento positivista más importante en Educación Comparada. 2ª El neomarxismo se halla presente también en los enfoques de la Educación Comparada, aportando las mismas ideas que va repitiendo en todas partes: que en los países capitalistas la educación está dirigida por una minoría privilegiada que busca, a través de ella, establecer la división de clases y explotar a los trabajadores. El principal representante de esta tendencia es Carnoy; algunos, como Wallert, pretenden que los análisis han de hacerse a nivel no nacional, sino mundial. 3º El neorrelativismo está representado por Brian Holmes. Desconfiando del concepto de medición absoluta y de la validez incondicional de leyes generales, y afirmando la relatividad de las Ciencias Naturales, se pretende una mera aproximación al “problema”. Según esto, las Ciencias Sociales y la Educación Comparada han de abandonar la investigación pura y realizar una búsqueda de generalizaciones contextuales que ayuden a resolver los problemas prácticos. También están en esta línea los autores pertenecientes a la “nueva Sociología de la Educación” y a la etnometodología. Una realidad que esta tendencia no puede explicar son ciertas necesidades y exigencias humanas que revelan una tendencia invariable y universal, en lo más profundo de la persona humana.

  • català

    Abans de realitzar la descripció de les actuals tendències en la teoria de l'Educació Comparada, es recorden les etapes a través de les quals ha arribat al seu estat actual. D'aquesta manera s'esmenten els períodes que Kazamias, Bereday, Noah i Eckstein han indicat en el desenvolupament de l'Educació Comparada, concloent amb les que han indicat Kelly i Altbach. L'autor no es mostra conforme amb aquesta costum de diferenciar etapes ja que creu que l'evolució de l'Educació Comparada ha estat efecte, més aviat d'unes doctrines epistemològiques concretes que d'uns moviments globals. A continuació descriu els tres principis d'aquestes doctrines, que han marcat unes tendències en la manera de concebre i realitzar l'Educació Comparada. 1) El pensament neopositivista busca una explicació funcional de la realitat, tractant de descobrir les lleis que expliquen els seus fenòmens. Durkheim aplica aquesta manera de veure la Sociologia, i Anderson ho ha fet a l'Educació Comparada. Es tracta d'aïllar diferents variables i de descobrir les relacions constants que uneixen unes a altres. Dins d'aquesta línia Anderson utilitza el mètode hologeístico, que mesura les variables teòriques en àmplies mostres (d'abast mundial) de cultures humanes. Es pot aplicar aquest mètode també a l'educació, com ha fet Zern, defensant la idea que la bona educació suposa exigir al nen un esforç i una submissió disciplinada, el cual millora la seva socialització i el seu rendiment intel·lectual. La investigació hologeística ha estat poc explotada i, si se superen les dificultats metodològiques que li són pròpies, promet arribar a ser l'instrument positivista més important en Educació Comparada. 2) El neomarxisme es troba present també en els enfocaments de l'Educació Comparada, aportant les mateixes idees que va repetint a tot arreu: que als països capitalistes l'educació està dirigida per una minoria privilegiada que busca, a través d'ella, establir la divisió de classes i explotar els treballadors. El principal representant d'aquesta tendència és Carnoy, alguns, com Wallert, pretenen que les anàlisis s'han de fer a nivell no nacional, sinó mundial. 3) El neorrelativisme està representat per Brian Holmes. Desconfiant del concepte de mesura absoluta i de la validesa incondicional de lleis generals, i afirmant la relativitat de les Ciències Naturals, es pretén una aproximació al "problema". Segons això, les Ciències Socials i l'Educació Comparada han d'abandonar la investigació pura i realitzar una recerca de generalitzacions contextuals que ajudin a resoldre els problemes pràctics. També estan en aquesta línia els autors pertanyents a la "nova sociologia de l'educació" i a l’etnometodologia. Una realitat que aquesta tendència no pot explicar són certes necessitats i exigències humanes que revelen una tendència invariable i universal, en el més profund de la persona humana.

  • English

    Before carrying out the description of the actual tendencies in the theory of Comparative Education the steps by which it has arrived at its present state should be remembered. The periods that Kazamias, Bereday, Noah and Eckstein have pointed out in the development of Comparative Education are mentioned concluding with those suggested by Kelly and Altbach. The author does not agree with this custom of distinguishing phases, he thinks that the evolution of Comparative Education has been effected more by concrete epistemological doctrines which have effected some tendencies in the way of conceiving and putting Comparative Education into effect. 1 Neopositivism looks for a functional explanation of reality, trying to discover the laws which explain its phenomenons. Durkheim applied this view to Sociology and Anderson has done so to Comparative Education. He tries to isolate distinct variables and to discover the constant relations that unite some to others. Within this framework Anderson utilises the hologeistic method which measures theoretical variables in worldwide samples of human cultures. This method can also be applied to education, as Zern has done, defending the idea that a good education requires the obedience and discipline of the child, which should improve its socialization and intellectual achievement. Hologeistic research has barely been tapped. If the methodological difficulties inherent in the approah can be overcome it promises to become the most important tool in Comparative Education. 2 Neomarxism is also an approach to Comparative Education with the same ideas that are being repeated everywhere: that in capitalist countries education is controlled by a privileged minority who seek by means of it to establish the division of classes and exploit the workers. The principal exponent of this theory is Carnoy; others like Wallert state that analysis has to be made at a national level. 3. Neorelativzsm is represented by B. Holmes. Distrusting the concept of absolute measurement and the unconditional validity of general laws and affirming the relationship of the Natural Sciences, it achieves a mere approximation to the problem. According to this the Social Sciences and Comparative Education have to give up pure research and carry out a search for contextual generalisations that would help to resolve the practical problems. The authorities of the new Sociology of education and tnomethodology are also following this line. This trend is not able to explain certain human necessities and requirements which reveal an invariable and universal tendency at the deepest level.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus