El autor, después de un breve recorrido sobre la génesis de este movimiento, comienza definiendo la educación permanente deslindando este significado de otros, tales como educación de adultos, reciclaje, sociedad del ocio La educación permanente nada tiene que ver con una generalización de la escuela. Se trata, de entrada, de una revisión antropológica y no de una cuestión metodológica. Educación permanente no significa mas educación, sino educación distinta; es educar a lo largo de toda la vida y en todas las posibilidades del ser humano. A continuación se abordan las relaciones entre educación permanente y sociedad, a fin de precisar más el concepto de la primera. Se defiende que como no se modifique el contexto social hasta tal punto que pueda, este, ser calificado de democrático, la educación permanente, en vez de ser factor de progreso, pasa a jugar el papel de ideología. Una educación permanente aceptable formara para una crítica social constante. El autor señala el peligro gravísimo que encierra una educación permanente omnicomprensiva del sujeto humano que se convierta en instrumento de totalitarisme cultural absoluto en manos de los poderes políticos y económicos establecidos. Para terminar, se consideran las posibilidades de futuro de esta modalidad de educación, señalando algunas estrategias que permiten acercarse al modelo sin mayores riesgos. El autor acaba indicando que el hombre de la educación permanente se muda en nómada; pero, se pregunta: nómada que va ¿a dónde?.
L'autor, després d'un breu recorregut sobre la gènesi d'aquest moviment, comença definint l'educació permanent delimitant aquest significat d'altres, com ara educació d'adults, reciclatge, societat de l'oci L'educació permanent no té res a veure amb una generalització de l'escola . Es tracta, d'entrada, d'una revisió antropològica i no d'una qüestió metodològica. Educació permanent no significa mes educació, sinó educació diferent, és educar al llarg de tota la vida i en totes les possibilitats del ser humà. A continuació s'aborden les relacions entre educació permanent i societat, a fi de precisar més el concepte de la primera. Es defensa que com que no es modifiqui el context social fins a tal punt que pugui, aquest, ser qualificat de democràtic, l'educació permanent, en comptes de ser factor de progrés, passa a jugar el paper d'ideologia. Una educació permanent acceptable formés per a una crítica social constant. L'autor assenyala el perill gravíssim que tanca una educació permanent omnicomprensiva del subjecte humà que es converteixi en instrument de totalitarisme cultural absolut en mans dels poders polítics i econòmics establerts. Per acabar, es consideren les possibilitats de futur d'aquesta modalitat d'educació, assenyalant algunes estratègies que permeten acostar-se al model sense més riscos. L'autor acaba indicant que l'home de l'educació permanent es muda a nòmada, però, es pregunta: nòmada que va a on?.
After briefly mentioning the origin of this movement, the author defines continuing education, stating the differences with other concepts such as adult education, recicling courses, leisure society. Continuing education has nothing to do with a generalization of school. It is an anthropological revision, not a methodological issue. Continuing education does not mean more education, it means different education; to educate throughout the whole life span taking into consideration all the human capabilities. In order to define more precisely the concept of continuing education, the relationships between the latter and society are also referred to in this article. It is held that unless society undergoes a change towards democracy, continuing education will not contribute to progress but rather play an ideological role. Continuing education should train the capacity for constant social criticism. The author points out the danger that lies in a continuing education that is (omnicomprehensive) of the human being, which could become a tool for cultural totalitarianism in the hands of the established political and economic powers. Finally, the future possibilities of this educational approach are considered, pointing out some strategies in order to reach the model with minimum risks. The author adds that continuing education makes man a nomad; but the question is, a nomad headed for where?.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados