L'autoajuda segons Llucieta Canyà

• Autores: Vicenç Pagès Jordà
• Localización: Revista de Girona, ISSN 0211-2663, Nº 269, 2011, págs. 76-78
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Llegits avui dia, els llibres de Llucieta Canyà (la Bisbal, 1901 – Barcelona, 1980) ens poden semblar retrògrads. En canvi, quan van ser publicats eren la punta de llança d’un feminisme agosarat i alhora raonable. Llucieta Canyà va saber ser catòlica i alhora pionera: n’hi ha prou de recordar que va estudiar dret i magisteri, que va reivindicar el vot femení o que va ser de les primeres dones que van entrar a l’Ateneu Barcelonès. Va escriure la secció diària «Món femení» a La Veu de Catalunya, va entrevistar homes i dones rellevants, va pronunciar conferències abrandades, va publicar poesies i comèdies, però és coneguda sobretot per L’etern femení (1933), adreçat a dones, i L’etern masculí (1957), un equivalent posterior adreçat als homes. Tots dos van ser prologats per Josep Maria de Sagarra.