Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Racionalización imaginativa y archivo especulativo. Ideas sobre lenguaje en las bases de datos de arte de los medios.

  • Autores: Nina Wenhart
  • Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 13, 2013, págs. 120-125
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Imaginative Rationalisation and Speculative Archiving. Thoughts about language in media art database archives.
    • Racionalització imaginativa i arxiu especulatiu. Idees sobre el llenguatge en bases de dades d’art multimèdia
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El discurso contemporáneo se suele referir a la especulación de forma negativa: a  transacciones peligrosas y arriesgadas, y a afirmaciones que no pueden demostrarse en el lenguaje cotidiano. En filosofía, supone una manera de generar conocimiento cuando los métodos tradicionales alcanzan sus límites: su sentido original era "observación"; la interpretación latina derivaba de la palabra griega para designar la "teoría". Esta noción del término se opone a su uso predominante actual.La noción que prefiero procede de mi abuela. Era una bohemia en el sentido geográfico, no de estilo de vida. Era granjera y muy práctica. En vez de "Tengo que pensar en algo", decía "Tengo que especular sobre ello". Al mismo tiempo miraba al techo, como si pudiera ver y comparar mentalmente distintos escenarios a los que acercarse o alejarse, rebobinar o avanzar, examinar, cambiar y reordenar con todo detalle. Al imangeniar (imagineering) y prever opciones de futuro, seguía una línea de pensamiento y evaluaba sus efectos. Adoptaba un enfoque iterativo para llegar a un cierto tipo de experiencia, y elegir así una opción en la que se basar a continuación sus acciones de una manera segura. Combinaba así racionalización y pensamiento creativo, de forma comparable a lo que ahora denominamos "investigación-acción".

    • català

      El discurs contemporani se sol referir a l’especulació d’una manera negativa: a apostes arriscades i transaccions perilloses en economia i a afirmacions que no es poden demostrar en el llenguatge quotidià. En filosofia, l’especulació és una manera de generar coneixement quan els mètodes tradicionals arriben als límits: el seu sentit original era ‘observar’; la interpretació llatina derivava de la paraula grega per designar la teoria. Aquesta noció del terme s’oposa al seu ús predominant actual.La noció que m’estimo més ve de la meva àvia. Era una bohèmia en el sentit geogràfic, no pas d’estil de vida. Era grangera i molt pràctica. En comptes de «Haig de pensar una cosa», deia «Haig d’especular sobre això». Al mateix temps mirava al sostre, com si pogués veure i comparar mentalment diferents situacions que podia acostar o allunyar, rebobinar o avançar, examinar, canviar i reordenar amb tot detall. En imagineriar (imagineering) i preveure opcions de futur, posava a prova una línia de pensament i n’avaluava els efectes. Adoptava un enfocament iteratiu per a arribar a un cert tipus d’experiència i triar una opció en la qual pogués basar a continuació les seves accions d’una manera segura: una combinació de racionalització i pensament creatiu, comparable amb el que ara anomenem recerca-acció.

    • English

      In contemporary discourse, speculation generally refers – in a negative context – to risky or hazardous business transactions and to statements in everyday language that cannot be proven. In philosophy, speculation is a way of generating knowledge when traditional methods reach their limits. In its original sense, speculation means “observation”, a Latin interpretation derived from the Greek word theoria. This notion of the term is quite the opposite of its current predominant use. The meaning I prefer comes from my grandmother. She was Bohemian – geographically, not in her lifestyle. She was a farmer and a very practical person. Instead of saying “I have to think about something”, she would say “I need to speculate about it”. This was combined with gazing at the ceiling as though she could see and compare different scenarios there that she could zoom in and out of, rewind and fast-forward, examine, change and rearrange in every detail. By imagineering and envisioning future options, she could pursue a train of thought and evaluate its effects. It was an iterative approach to arriving at a certain kind of experience and security regarding the option on which to base her next actions, a combination of rationalisation and creative thinking that is comparable to what we now call action research.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno