Feminicidad digital: predicación y medida, informática materialista e imágenes

• Autores: Felicity Colman
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 14, 2014 (Ejemplar dedicado a: Nous materialismes feministes), págs. 7-17
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges
  • Digital Feminicity: Predication and Measurement, Materialist Informatics and Images
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen
  • español

    «Feminicidad» es el término correspondiente a un registro predicado que permite describir la obra feminista como «puntos activos» relacionales (como una alternativa a puntos de vista), que colectivamente pueden considerarse a través de lo que han conseguido. Pero yendo más allá, señala en qué contribuyen esos puntos activos en el campo dinámico de las epistemologías feministas, y dónde se produce el cambio. Este artículo forma parte de mi proyecto más amplio dedicado a examinar el concepto de feminicidad. En líneas generales, la feminicidad afirma que los puntos activos de las prácticas feministas (tanto prácticos como conceptuales) han de entenderse en sus campos situados como la informática materialista. En la era digital, se identifican ejemplos de los efectos de la feminicidad digital en obras como las de Wajcman (1991, 2004); Haraway (1993), Nakamura 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991), Adam (1998) y Plant (1998). De forma colectiva, estas artistas y autoras generaron un discurso creativo y a veces radical sobre el campo digital, visto como plataforma multitemporal, multidireccional y multidimensional de «acciones de género». Tomado como campo predicado (en base al sentido que Gottlob Frege (1964) otorgó al término «predicado»), este trabajo contribuye a la revalorización de la epistemología feminista materialista (Alaimo y Hekman, 2008; Van Der Tuin, 2014), y a proyectos de deconstrucción feminista radical más amplios (Malabou, 2011; Fraser, 2013). Concebido de ese modo, la genealogía de la feminicidad digital pretende problematizar los términos monopolíticos del feminismo al contrastar acciones, así como reubicar las prácticas feministas como intervenciones y expresiones materiales positivas de la constitución ontológica de la esfera política. La feminicidad no propone un recorrido cronológico por los puntos activos, sino que aborda, de manera procesual y sistemática, los términos del cambio político epistemológico generacional (Olkowski, 1999). Este artículo describe de qué maneras puede emplearse un registro materialista construido –el de la «feminicidad»– para pensar en los encuentros entre el género, la política y la tecnología (analógica, digital, biológica), tal y como se manifiestan en la informática materialista. Para no extenderse en exceso, este artículo se concentra en dos aspectos de la feminicidad: los términos de predicación de lo femenino entendido como género, y el tema de la imagen como informática digital, formada por puntos de actividad de la práctica feminista. En consecuencia, se trata de aspectos mesurables que ofrecen recursos prácticos para el problema general de las políticas de género que se ejecutan en el gobierno, la distribución de recursos y la desigualdad de oportunidades en la estructura de poder socio-cultural, en la que las minorías están en desventaja. En este artículo, la práctica feminista remite a formas producidas por actividades feministas, es decir, formas generadas por las relaciones con la materia de la vida a través de modalidades específicas de prácticas basadas en necesidades (que incluyen la intuición, la compulsión, las prácticas de utilidad promovidas por el capitalismo, la teoría y el arte).

  • català

    Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).

  • English

    “Feminicity” is the term for a predicate register that enables feminist work be accounted for as relational “active-points” (as an alternative formulation to standpoints) that collectively can be seen through what they have achieved. But going further, it marks where those active-points contribute to the dynamic field of feminist epistemologies and where change occurs. This article contributes to my larger project’s discussion of this concept. Broadly, feminicity argues that the active-points of feminist practices (practical and conceptual) need to be understood within their situated fields as materialist informatics. In the digital era, examples of the affects of digital feminicity are as identified in works such as those by Wajcman (1991; 2004); Haraway (1993; Nakamura, 2003), Hayles (1993; 2012), VNSMatrix (1991), Adam (1998), Plant (1998). Collectively, such authors and artists opened a creative, and sometimes radical discourse of the digital field as multidirectional, multidimensional, multitemporal platform of “gender actions”. Taken as a predicated field (using Gottlob Frege’s (1964) sense of the term “predicate”), this work contributes to the feminist materialist reappraisal of feminist epistemology (cf. Alaimo and Hekman, 2008; Van Der Tuin, 2014), and larger radical feminist deconstructive projects (Malabou, 2011; Fraser, 2013). Thus conceived, the genealogy of digital feminicity problematizes the monopolitical terms of feminism in its collation of actions, enabling a re-situation of feminist practices as positive material interventions and expressions of the ontological constitution of the political sphere. Feminicity does not propose a chronological account of the active-points, but processually and systemically addresses the terms of generational epistemological political change (Olkowski, 1999; Van Der Tuin 2014). This article describes the ways in which a materialist constructed register — “feminicity”— can be used to think about encounters between the domains of gender, politics and technology, as manifested by materialist informatics. For reasons of brevity, this article focuses on just two aspects of feminicity: the terms of predication of the female as gendered, and the issue of the image, as digital informatics, comprised of activity-points of feminist practice. Consequently, these are measurable and offer practical resources for the general problem of gendering politics that operate in governance, resource distribution and a non-equal opportunity social/cultural power structure, under which minorities are disadvantaged. Feminist practice here refers to forms produced through feminist activities, i.e., forms generated through relations with the matter of life through specific modalities of needs-based practices (inclusive of intuition, compulsion, capitalist-driven practices of utility, theory and art).