Resumen de Volverse otro: el pensamiento encarnado y la «materia o importancia transformadora» de la teorización del (nuevo) materialismo feminista
- español
Más allá de afirmar la teoría como proyecto abstracto, incorpóreo y consciente, que se define en oposición a una materia demasiado corpórea, pasiva (y feminizada), según filósofas materialistas postestructuralistas y feministas como Irigaray, Rich, Cavarero o Braidotti, la teorización se ha reformulado como un proceso en el que se invoca la corporeidad del sujeto pensante –entre otros factores– para replantearse, al mismo tiempo, qué significa teorizar y qué significa existir como sujeto corpóreo. De manera similar, y apuntándose a la tendencia crítica y creativa de reclamar la materialidad agencial de los procesos de pensamiento «encarnado e incardinado» (Braidotti, 2011), la pregunta que sigue resultando crucial para las conversaciones del nuevo materialismo feminista es « ¿Cómo se materializa la teorización?» y « ¿Cómo importa?» (considerando los dos sentidos de matter como «materia» e «importar»). Al interpretar los movimientos feministas postestructuralistas de manera afirmativa, este texto pretende enfatizar la relevancia de ir más allá de la costumbre filosófica que constituye el pensamiento incorpóreo «desde ninguna parte», es decir, planteado desde una «masculinidad abstracta» (Hartsock, 1987) o neutra, dado que, junto con Van der Tuin y Dolphijn (2010, 2011) se argumenta que la teorización «ya es siempre» una práctica material y discursiva continuada. Es más, reconocer los procesos materiales de la teorización no solo resulta relevante en lo referente a la responsabilidad «onto-epistemológica» (Barad, 2003), sino que además es una tarea con implicaciones éticas y políticas, en tanto que solo reconociendo cómo se materializa e importa la teorización se plantea el posible potencial transformador interno del nuevo materialismo feminista. Así, la expresión «volverse otro» se introduce en este texto para señalar la fuerza generativa que el marco del nuevo materialismo feminista asigna a conceptos y procesos onto-ético-epistemológicos (Barad, 2003) de elaboración de teoría encarnada e incardinada.
- català
Més enllà de l’afirmació de la teoria com a projecte conscient incorpori i abstracte, definit en oposició a una matèria/cos (feminitzat) passiu i excessivament corpori, els filòsofs materialistes feministes del postestructuralisme (Irigaray, Rich, Cavarero, Braidotti) van reformular la teorització com un procés encarnat, en el qual s’invoca la corporeïtat del subjecte pensant —entre altres factors— per tal de repensar simultàniament què significa teoritzar i què significa existir com a subjecte corpori. De manera similar, si seguim la tendència crítica-creativa de reclamar la materialitat agencial dels processos de pensament «embodied-embedded» (Braidotti, 2011), la pregunta «Quina importància té la teorització?» (How does theorizing matter?) continua sent fonamental (en els dos sentits del terme anglès matter: materialitzar i ser important) per a les noves conversacions materialistes feministes. Mitjançant una lectura dels moviments feministes afirmativament postestructuralistes, aquest text vol subratllar la importància d’anar més enllà del costum filosòfic occidental dominant de pensar incorpòriament «des d’enlloc», sobretot des d’una posició de masculinitat abstracta o neutral (Hartsock, 1987), i sosté, amb Van de Tuin i Dolphijn (2010, 2011), que teoritzar és «sempre ja» una pràctica contínua material-discursiva. A més a més, reconèixer els processos materials de la teorització no només és rellevant quant a la responsabilitat «onto-epistemològica» (Barad, 2003), sinó que és també una tasca que comporta implicacions ètico-polítiques per tal com, només reconeixent la importància que té la teorització, esdevé possible el potencial interior transformatiu per al nou materialisme feminista. L’expressió «esdevenir un altre», doncs, és presentada aquí amb una finalitat: indicar la força generativa que un nou marc materialista feminista assigna a conceptes i a processos «onto-ètico-epistomològics» (Barad, 2003) d’elaboració de teories embodied-embedded.
- English
Beyond the affirmation of theory as an abstract, disembodied mindful project defined in opposition to a too-corporeal passive (feminized) matter/body, by poststructuralist feminist materialist philosophers (i.e., Irigaray, Rich, Cavarero, Braidotti) theorizing has been reformulated as a en embodied process, in which the corporeality of the thinking subject – among other factors – is called upon in order to rethink simultaneously what it means to theorize and what it means to exists as a corporeal subject. Similarly, riding the critical-creative wave of reclaiming the agential materiality of “embodied-embedded” (Braidotti, 2011) thinking processes, the question: How does theorizing matter? remains crucial (in both senses of the word to matter) to new feminist materialist conversations. Reading affirmatively poststructuralist feminist movements, this text aims at stressing the relevance of going beyond the dominant western philosophical habitus of thinking disembodiedly “from nowhere”, namely from the position of a neutral or Abstract Masculinity (Hartsock, 1987), and argues, with Van der Tuin and Dolphijn (2010, 2011), that theorizing is “always already” a material-discursive ongoing practice. Moreover, acknowledging the material processes of theorizing is not only relevant when it comes to “onto-epistemological” accountability (Barad, 2003), but also it is a task that carries with it ethico-political implications insomuch as, only by virtue of acknowledging how theorizing does matter, the transformative potential inner to new feminist materialism becomes possible. The phrase “becoming otherwise” is therefore introduced here to point at the generative force that a new feminist materialist framework assigns to concepts and to “onto-ethico-epistemological” (Barad, ibid.) processes of embodied-embedded theory making(s).
