Resumen de Sobre la diferencia que marca la diferencia, y sobre cómo algunas cosas llegan a importar y materializarse, y otras no. Agencia política y subjetividad en el nuevo materialismo feminista de Karen Barad

Franziska Aigner, Katja Čičigoj

• español

  El siguiente artículo es una investigación crítica sobre lo político en los nuevos materialismos feministas. La agencia, la identidad y la subjetividad se vuelven más complejas en las teorías del nuevo materialismo, aunque no se eliminen del todo. Se entienden como el producto complejo de una red de relaciones material y discursiva, natural y cultural, de la que podría surgir una subjetividad política feminista representada por ejemplos siempre situados y situacionales. No obstante, mientras los nuevos materialismos feministas ofrecen perspectivas complejas respecto a la naturaleza efímera de las prácticas que establecen límites, desestabilizando conceptualizaciones binarias del sujeto y el objeto, la materia y el discurso y aspectos similares, nuestro artículo se centra en cómo tales complejidades pueden fundamentar una política feminista propiamente dicha, particularmente vinculada a la obra de la física cuántica y filósofa Karen Barad.Empleando las herramientas conceptuales desarrolladas por Peta Hinton (2014) y Catherine Malabou (2011), nuestra argumentación recorre las nociones de Barad de objetividad, responsabilidad, agencia y subjetividad. En este artículo radica la cuestión de si las nociones realistas de objetividad y responsabilidad que presenta Barad permitirían el reconocimiento de cosas en común y relatos comunes en los cortes y marcas dejados en los cuerpos. Así, podría generarse un cierto tipo de identidad feminista (potencialmente colectiva), planteada y orientada hacia el cambio político. Al repasar el principio de complementariedad desarrollado por Niels Bohr y su elaboración posterior a manos de Karen Barad, la argumentación señala los problemas conceptuales que surgen de la complementariedad entre la «verdad» y el «significado» para concebir la subjetividad política. En vez de resolver o erradicar la problemática conceptual y material de la complementariedad, se extraen conclusiones mediante la fundamentación de Barad de agencia y de procesos de materialización.  Asimismo se tiene en cuenta la noción de plasticidad de Malabou y su exigencia de un concepto mínimo de la esencia femenina, con el objetivo de elaborar aparatos materiales y discursivos que permitirían basar la política en historicidades encarnadas de la materia.

• English

  The following essay is a critical investigation into the political within feminist new materialisms. Agency, identity and subjectivity are complexified in new materialist theories, although not entirely done away with. They are understood as the complex product of a material-discursive, nature-cultural web of relations from which a feminist political subjectivity might emerge in its always situated and situational instantiations. However, while feminist new materialisms offer complex insights into the transient nature of boundary drawing practices, destabilizing binary conceptualizations of subject and object, matter and discourse and the like, our focus in this article is on how such complexifications can ground a feminist politics proper, in particular concerning the work of feminist quantum physicist and philosopher Karen Barad. Using the conceptual tools developed by Peta Hinton (2014) and Catherine Malabou (2011), our argumentation works through Barad’s notions of objectivity, accountability, agency and subjectivity. At the core of the article lies the question of whether Barad’s realist notion of objectivity and accountability could allow for the recognition of commonalities and common histories in cuts and marks left on bodies in order to bring forth a certain kind of feminist (potentially collective) identity that could think and work towards political change. By working through the complementarity principle developed by Niels Bohr and its further elaboration by Karen Barad, the argument points at the conceptual problems arising from the complementarity of “truth and meaning” for envisaging political subjectivity. Rather than working towards resolving or collapsing the conceptual and material problematic of complementarity, a conclusion is drawn by thinking through Barad’s grounding of agency and processes of materialization, bearing in mind Malabou’s notion of plasticity and her call for a minimal concept of female essence, with the idea being to craft material-discursive apparatuses that could enable the tracing of a politics based on embodied historicities of matter.

• català

  Aquest assaig constitueix una recerca crítica sobre la component política dels nous materialismes feministes.  Agència, identitat i subjectivitat estan complexificades en les teories del nou materialisme, però no n’han estat bandejades. Són enteses com el producte complex d’una xarxa discursiva-material i cultura-naturalesa de relacions de la qual pot sorgir una subjectivitat política feminista en les seves instanciacions sempre situades i situacionals. No obstant això, mentre que els nous materialismes feministes ofereixen unes perspectives complexes al voltant de la naturalesa transitòria de les pràctiques de delimitació de fronteres, desestabilitzant les conceptualitzacions binàries de subjecte i objecte, matèria i discurs, etcètera, aquest article estudia de quina manera aquestes complexificacions, pot servir de fonament a una política feminista de debò, concretament en relació amb el treball de la física quàntica i filòsofa feminista Karen Barad. Reflexionant amb eines conceptuals ideades per Peta Hinton i Catherine Malabou, l’argumentació s’ocupa de les nocions d’objectivitat, responsabilitat (accountability), agència i subjectivitat proposades per Barad. Al nucli de l’article hi ha la pregunta de si dins la noció realista que Barad defensa de l’objectivitat i la responsabilitat tindria cabuda el reconeixement dels aspectes comuns i les històries comunes en els talls i les marques en els cossos amb l’objectiu de donar lloc a un cert tipus d’identitat (potencialment col·lectiva) feminista que pogués reflexionar i treballar per un canvi polític. A partir del principi de complementarietat elaborat per Niels Bohr i el seu desenvolupament posterior a càrrec de Karen Barad, l’argument assenyala els problemes conceptuals sorgits de la complementarietat de «veritat i significat» per a concebre la subjectivitat política. Més que no pas treballant per resoldre o esfondrar la problemàtica conceptual i material de la complementarietat, s’arriba a una conclusió mitjançant una reflexió sobre els fonaments de l’agència i els processos de materialització juntament amb la noció de Malabou de plasticitat i la seva demanda d’un concepte restringit de l’essència femenina, amb vista a crear sistemes material-discursius que facin possible el traçament d’una política basada en historicitats de la matèria encarnada.