Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Repartir lo sensible. Política rancièriana desde una perspectiva posthumanista

  • Autores: Signe Leth Gammelgaard
  • Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 14, 2014 (Ejemplar dedicado a: Nous materialismes feministes), págs. 51-56
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Repartir allò que és sensible. La política rancièriana en una perspectiva posthumanista
    • Cutting up the sensible. Rancièrian politics in a posthumanist perspective
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La ética y la política en un nuevo marco materialista son temas clave en los debates actuales y suscitan investigaciones en un amplio surtido de campos que van del sexo y el género a la ecología y la teoría artística. No obstante, la definición de la política y de cómo se vincula a la democracia suele dejarse fuera de estas discusiones. Este artículo encara esta cuestión a través de la teoría de la democracia radical y la política como ruptura, procedente de los escritos de Jacques Rancière, y establece una comparación con las nociones de indeterminación y onto-epistemología de Karen Barad. Mientras Rancière toma como punto de partida la definición de democracia como igualdad, Barad cuestiona la condición onto-epistemológica del mundo. Al desarrollar puntos de intersección entre estos dos enfoques teóricos, se debate el problema de la política en el nuevo materialismo y se plantean algunos primeros pasos para llevar la obra de Rancière hacia el terreno de la ontología y la epistemología. Concretamente, se establece una relación entre el «corte» de Barad y la «división de lo sensible» de Rancière, ya que ambos revelan posibilidades de emergencia más que de accesibilidad. El artículo concluye planteando la política como posibilidades de cambio.

    • català

      L’ètica i la política en un nou marc materialista són qüestions fonamentals en els debats actuals i donen lloc a estudis diversos en una àmplia varietat de camps, que van des del sexe i el gènere fins a l’ecologia i la teoria de l’art. Tanmateix, en aquestes discussions no s’acostuma a abordar la definició de la política ni de la seva relació amb la democràcia.Aquest article tractarà aquesta qüestió recorrent a la teoria de la democràcia i la política radical com a ruptura en les obres de Jacques Rancière i compararà aquestes amb les nocions d’indeterminació i onto-epistemologia postulades per Karen Barad. Mentre que Rancière parteix de la definició de democràcia com a igualtat, Barad interroga el món en la seva condició onto-epistemològica. Tot desenvolupant punts d’intersecció entre aquests dos postulats teòrics, s’analitza el problema de la política en el nou materialisme i s’esbossen uns primers intents d’acostar l’obra de Rancière al camp de l’ontologia i l’epistemologia. L’article posa l’èmfasi en la relació entre el «tall» baradià i la «distribució d’allò sensible» que propugna Rancière, i en com ambdós brinden possibilitats de sorgiment i no d’accessibilitat. En conclusió, aquest article aborda les possibilitats que ofereix la política com a motor de canvi. 

    • English

      Ethics and politics in a new materialist framework are key issues in current debates and spark research in a wide array of fields from matters of sex and gender to ecology and art theory. However, a definition of politics, and how it relates to democracy, is often left out of these discussions. This article addresses that issue through the theory of radical democracy and politics as rupture from Jacques Rancière’s writings and draws a comparison with Karen Barad’s notions of indeterminacy and onto-epistemology. Whereas Rancière takes as his starting point the definition of democracy as equality, Barad interrogates the world in its onto-epistemological condition. By developing points of intersection between these two theoretical approaches, the problem of politics in new materialism is discussed and some initial steps to take Ranciere’s work into the field of ontology and epistemology are sketched out. The focus is on the relationship between the Baradian “cut” and Rancière’s “distribution of the sensible” and on how both illuminate possibilities of emergence rather than accessibility. The article concludes by addressing politics as possibilities for change.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno