Resumen de Big Bacteria for Micro-Humans. Bacteria as an archeological - ecological nexus for an integrative form of health and heritage research
- español
En este artículo se esbozan algunos aspectos de un modo integrado de investigación sanitaria y del patrimonio, con referencia a la red de investigación titulada Big Bacteria (Grandes bacterias). Su objetivo es establecer una plataforma de investigación interdisciplinaria entre las ciencias de la naturaleza y de la salud, las disciplinas artísticas y las humanidades, con el objetivo de fortalecer estas últimas a la luz de los rápidos avances biotecnológicos y las concepciones del mundo asociadas a ellas. El texto presenta los puentes metodológicos necesarios y un caso modelo cuya ambición es presentar el recurso «transitorio» entre el arte y las ciencias, denominado «microhumanidades». Su meta primordial es complementar el enfoque cultural visual con el enfoque basado en la cultura material. Dado que la bacteria como res vivens presenta una forma de organización que es responsable de la interpretación y la alteración de los procesos en los que está implicada, sirve de modelo central para la individuación, la entidad y la identidad, sistemas de observación e interpretación. Siendo los organismos más antiguos, pequeños, abundantes y simples estructuralmente, las bacterias son ubicuas, diversas y variables, además de vitales para el resto de formas de vida. Tienen que tratarse no solo como motivos, metáforas y modelos de conocimiento indispensables, sino también cada vez más como materiales, medios y métodos para su adquisición. Tal y como su taxonomía inequívocamente sugiere, las bacterias son los hechos de la materia viva que cambia y siente de forma constante. La contribución se centra en un caso importante de entidad bacteriana que sistematizar y relacionar con la investigación en bioremediación y biodeterioro (desglose de materiales por acción microbiana).
- English
This article sketches out some aspects of an integrated mode of health and heritage research, in reference to the research network entitled Big Bacteria. Its aim is to establish an interdisciplinary research platform between the natural and the health sciences the arts and the humanities, in order to strengthen the latter in the light of rapid biotechnological advances and related worldviews. The text presents necessary methodological bridges and a model case with ambition to advance the “transitory” resort between the Arts and the Sciences entitled Micro-Humanities. Its minimal goal is to supplement the visual culture approach with the one based on material culture. Since bacterium as res vivens exhibits a form of organization that is responsible for interpreting and changing the processes it is involved in, it serves as central model for individuation, agency and selfhood, observing and interpreting systems. Being the oldest, smallest, most abundant and structurally simplest organisms, bacteria are ubiquitous, diverse and variant, as well as vital for all other life forms. They require to be treated not only as indispensable motives, metaphors and models of knowledge, but also as material, medium and methods for its acquiring as well. As their taxonomy unambiguously suggests, bacteria are the facts of the permanently changing and sensing living matter. The contribution focuses on an important case of the bacteria’s agency to be systematized and related to the research on bioremediation and biodeterioration (breakdown of materials by microbial action).
- català
En aquest article s'esbossen alguns aspectes d'un mode integrat d'investigació sanitària i del patrimoni, amb relació a la xarxa d'investigació titulada Big Bacteria (Grans bacteris). El seu objectiu és establir una plataforma d'investigació interdisciplinària entre les ciències de la natura i de la salut, les disciplines artístiques i les humanitats, amb l'objectiu d'enfortir les darreres en vista dels ràpids avenços biotecnològics i les corresponents concepcions del món. El text presenta els ponts metodològics necessaris i un cas model, l'ambició del qual és presentar el recurs «transitori» entre l'art i les ciències, denominat «microhumanitats». El seu objectiu principal és complementar l'enfocament cultural visual amb l'enfocament basat en la cultura material. Atès que el bacteri com a res vivens presenta una forma d'organització que és responsable de la interpretació i l'alteració dels processos en què està implicat, serveix de model central per a la individuació, l'entitat i la identitat, sistemes d'observació i d'interpretació. Com que són els organismes més antics, petits, abundants i simples estructuralment, els bacteris són ubics, diversos i variables, a més d'ésser vitals per a la resta de formes de vida. S'han de tractar no només com a motius, metàfores i models de coneixement indispensables, sinó també cada cop més com a materials, mitjans i mètodes per a la seva adquisició. Com la seva taxonomia suggereix inequívocament, els bacteris són els fets de la matèria viva que canvia i sent de forma constant. La contribució se centra en un cas important d'entitat bacteriana que cal sistematitzar i relacionar amb la investigació en bioremediació i biodeteriorament (desglossament de materials per acció microbiana).
