Resumen de Civil Society in Developing Countries – Conceptual Considerations

Heidrun Zinecker

• català

  En aquest article, la societat civil es defineix com un àmbit no normatiu, sinó analiticològic, que constitueix una esfera de societat diferenciada dels àmbits circumdants de la família, l'economia i l'estat. La societat civil, segons el concepte que es presenta aquí, és realitat (no utopia); és política, però no democràtica per naturalesa; no està lligada a la democràcia i no és civilitzada per naturalesa. En la situació ideal, cosa rara als països en vies de desenvolupament, els àmbits circumdants (estat, família, economia) i també la societat civil són potents. En aquestes circumstàncies no existeix cap joc de suma zero entre la societat civil i els àmbits circumdants, sinó equilibri i fins i tot suport mutu. Als països en vies de desenvolupament la situació no sol ser aquesta. En aquests països, els dèficits particulars dels àmbits circumdants influeixen en la societat civil no autònoma des de l'exterior. Als països en vies de desenvolupament, a més a més, la societat civil es fractura a través de canals "no emancipadors" (no democràtics, no econòmics, no civilitzats), que defineixen els processos sociopolítics que, partint d'uns àmbits circumdants deficients, recorren la societat civil i són "més potents" que el canal oposat "no emancipador" corresponent. La combinació respectiva d'aquests canals i els canals oposats serveix com a base per a una tipologia de les societats civils, sobre la qual es pot construir una política de desenvolupament.

• English

  In this article, civil society is defined as a non-normative, analytical-logic realm which constitutes a societal sphere distinct from the surrounding realms of family, economy and the state. Civil society, according to the concept presented here, is reality (not utopia), political, not democratic per se, not bound to democracy and not civilised per se. In the ideal situation, rare in developing countries, the surrounding realms (state, family, economy) as well as civil society are strong. In such circumstances, a zero-sum game is not played out between civil society and surrounding realms, but there is a balance, even mutual support. In developing countries, this is mostly not the case. Instead, in these countries, the particular deficits of the outside, surrounding realms influence the non-autonomous civil society. Moreover, in developing countries, civil society is fractured by ‘non-emancipating’ (non-democratic, non-economic, non-civilised) channels, defining sociopolitical processes which, starting from deficient surrounding realms, run through civil society and are ‘stronger’ than the corresponding ‘non-emancipating’ opposing channel. The respective combination of these and opposing channels serves as a basis for a typology of civil societies on which development policy can be built.