Los Acuerdos de Oslo firmados entre Israel y la Organización para la Liberación de Palestina (OLP) en 1993 llevaron a un control indirecto sobre los palestinos, una estrategia mejor y más económica que el control directo, al traspasar el gobierno israelí las competencias administrativas y de seguridad a la Autoridad Palestina (AP) en Gaza y Cisjordania. Algunos políticos y expertos palestinos consideran la coordinación y cooperación directa entre las fuerzas de seguridad israelíes y palestinas una visión israelí adoptada en los acuerdos de paz para perpetuar la ocupación. Sin embargo, otros creen que la AP forma la base administrativa de un futuro estado palestino. A falta de pruebas de un progreso palpable hacia este objetivo, muchos han empezado a cuestionar la necesidad de la Autoridad, que ha fracasado en la realización de tareas nacionales. Actualmente, la AP parece encontrarse en una crisis existencial. Los palestinos la critican cada vez más y muchos han tratado de distanciarse de la participación gubernamental en asuntos locales. Además, muchos de sus líderes han llamado a su disolución. La AP se encuentra envuelta por las preocupaciones israelíes y los intereses partidistas palestinos, problemáticos y superpuestos. Este estudio explica los escenarios futuros de la AP dos décadas después de su creación y explora la posibilidad de redefinir su papel, considerando el desarrollo significativo en el nuevo estatus de Palestina en la ONU, la reconciliación palestina y los esfuerzos para reavivar y reconstruir la OLP.
Els Acords d’Oslo signats el 1993 entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) van permetre un control indirecte sobre els palestins, una estratègia millor i més econòmica que el control directe, per la qual el govern israelià va traspassar les competències administratives i de seguretat a l’Autoritat Palestina (AP) a Gaza i Cisjordània. Alguns polítics i experts palestins consideren la coordinació i la cooperació directes entre les forces de seguretat israelianes i palestines com una visió d’Israel adoptada en els acords de pau per a perpetuar l’ocupació. Per altra banda, hi ha qui creu que l’AP serà la base administrativa d’un futur estat palestí. A falta de proves d’un progrés concret cap a aquest objectiu, molts han començat a qüestionar la necessitat de l’Autoritat, que ha fracassat en l’execució de tasques de caire nacional. Actualment, l’AP sembla trobar-se en una crisi existencial. Els palestins la critiquen cada vegada més, i molts han cercat la manera de distanciar-se de la participació del govern als afers locals. A més, alguns dels seus líders han cridat a la seva dissolució. L’AP es troba collada per les preocupacions d’Israel i els problemàtics interessos partidistes contraposats pel costat palestí. Aquesta recerca explica els escenaris futurs de l’AP dues dècades després de la seva creació i analitza la possibilitat de redefinir el seu paper, considerant els desenvolupaments significatius pel que fa al nou estatus de Palestina a l’ONU, la reconciliació dins de Palestina i els esforços per a revifar i reconstruir l’OAP.
The Oslo Agreement signed between Israel and the Palestine Liberation Organisation (PLO) in 1993 created indirect control over the Palestinians, a better and cheaper strategy than direct control, where the Israeli government transferred administrative and security responsibilities to the Palestinian Authority (PA) in Gaza and the West Bank. Some Palestinian politicians and scholars consider the direct coordination and cooperation between the Israeli and Palestinian security forces as an Israeli vision that was adopted in the peace agreements to perpetuate the occupation. However, others believe the PA to be the administrative basis of a future Palestinian state. Without evidence of existential progress toward this goal, many have begun to question the need for the Authority, which has failed to carry out national tasks. Currently, the PA appears to be in an existential crisis. The Palestinians are increasingly criticising it, and many have sought to distance themselves from government involvement in local affairs. Moreover, some of its leaders have called for its dissolution. The PA is encircled by Israeli concerns and problematic and overlapping Palestinian partisan interests. This research gives an explanation of the future scenarios of the PA two decades after its establishment, and explores the possibility of redefining its role, taking into account the significant developments in the Palestinian new status at the UN, Palestinian reconciliation, and the efforts to revive and rebuild the PLO
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados