Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Ha passat de moda l’aigua?: Hàbits de beguda a l’edat pediàtrica

    1. [1] Hospital de Terrassa

      Hospital de Terrassa

      Barcelona, España

    2. [2] Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron. Barcelona.
    3. [3] Centre Assistència Primària Santa Coloma de Gramenet. Barcelona
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 63, Nº. 6, 2003, págs. 325-334
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Drinking practices in children: Is the water off?
    • ¿Ha pasado de moda el agua?: Hábitos de bebida en la edad pediátrica
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Fundamento.

      Los niños y adolescentes están dejando de consumir agua corriente, sustituyéndola por zumos de frutas y refrescos (ZFR). Ello supone cambios en la ingesta de nutrientes, por exceso o por defecto, pudiendo conllevar efectos deletéreos para la salud.

      Objetivo.

      Conocer los hábitos de ingesta de bebidas refrescantes en edades entre 2 y 18 años. Valorar su repercusión nutricional y posibles consecuencias patológicas.

      Método.

      En 200 niños divididos en cuatro grupos: preescolar, escolar, preadolescentes y adolescentes, se investigaron datos acerca del consumo de ZFR, su repercusión nutricional y efectos adversos: hiperactividad, alergias, diarreas, caries, osteopenia.

      Se efectuaron mediciones antropométricas y exploración bucal de caries (índice CAO y codf para menores de 12 años).

      El contenido mineral óseo fue determinado mediante la técnica de absorciometría de doble energía en 20 niños, grandes consumidores de bebidas de cola.

      Resultados.

      La media de consumo de bebidas refrescantes, fue de 253 ± 234 ml/día (intervalo 0 ml y 1250 ml).

      Dicha cantidad representa unos 90 litros anuales, similar a los datos ofrecidos por las encuestas efectuadas en la Unión Europea. Los niños preescolares son los más consumidores de zumos de frutas, el 80% los toman, mientras que la ingesta de refrescos es muy limitada. Dicha proporción se invierte con respecto al grup de adolescentes. Existe una correlación estadísticamente positiva (R=0.4476, p<0.006) en el grupo preescolar entre la cantidad de zumos de frutas consumida y el índice de masa corporal, aportando un 11% del total de las calorías diarias de las RDA para esta edad. No hemos observado afectación del desarrollo por exceso de consumo de zumos de frutas.

      Con respecto a los efectos adversos no nutricionales, solamente dos niños comunicaron relación entre el consumo de zumos y diarrea. En 26 casos (17%), de edades entre 4-18 años, se evidenció insomnio y nerviosismo asociado a bebidas de cola. El hallazgo de caries, con un índice (CAO + co-df) de 1.3 se encontraba dentro de lo habitual en nuestro medio, sin correlación con respecto a la cantidad de consumo de zumos. No se comunicó ningún caso de alergias, hiperactividad u otros efectos adversos.

      El estudio de la DMO en 20 niños, con diferente ingesta de ácido fosfórico proveniente de las colas, mostró un Z-Score de -1.3. Dicha osteopenia es consecuencia de una ingesta de calcio inferior a las recomendaciones de las RDA, que fue solo del 60% de la ingesta recomendada en forma de lácteos. No se aprecio relación estadística entre la ingesta de cola y los valores de DMO.

      Conclusión.

      A la luz de nuestros resultados y de los datos actuales parece aconsejable no sobrepasar el consumo diario de 350 ml de zumo. Su consumo debe ser controlado sobre todo en niños con sobrepeso y en niños de poco apetito y falta de engorde. En ningún caso deben servir de sustitutos de los lácteos y menos aún en el desayuno.

    • català

      Fonament.

      Els infants i els adolescents estan deixant de consumir aigua corrent i la substitueixen per sucs de fruites i refrescos (SFR). Això suposa canvis en la ingesta de nutrients, per excés o per defecte, i pot comportar efectes deleteris per a la salut.

      Objectiu.

      Conèixer els hàbits d’ingesta de begudes refrescants en edats entre 2 i 18 anys. Valorar la seva repercussió nutricional i possibles conseqüències patològiques.

      Mètode.

      En 200 infants, dividits en quatre grups; preescolar, escolar, preadolescents i adolescents, es van investigar dades sobre el consum de SFR, la seva repercussió nutricional i efectes adversos: hiperactivitat, al·lèrgies, diarrees, càries, osteopènia.

      Es van fer mesuraments antropomètrics i exploració bucal de càries (índex CAO i codf per a menors de 12 anys).

      El contingut mineral ossi va ser determinant mitjançant la tècnica d’absorciometria de doble energia en 20 criatures grans consumidores de begudes de cola.

      Resultats.

      La mitjana de consum de begudes refrescants va ser de 253 ± 234 ml/dia (interval 0 ml i 1250 ml).

      Aquesta quantitat representa uns 90 litres anuals, similar a les dades ofertes per les enquestes fetes a la Unió Europea.

      Els nens preescolars són els més consumidors de sucs de fruites; el 80% en prenen, mentre que la ingesta de refrescos és molt limitada. L’esmentada proporció s’inverteix pel que fa al grup d’adolescents. Hi ha una correlació estadísticament positiva (R=0.4476, p<0.006) en el grup preescolar, entre la quantitat de sucs de fruites consumida i l’índex de massa corporal, que aporta un 11% del total de les calories diàries de les RDA per a aquesta edat. No hem observat afectació del desenvolupament per excés de consum de sucs de fruites.

      Quant als efectes adversos no nutricionals, només dos nens van comunicar relació entre el consum de sucs i diarrea.

      En 26 casos (17%), d’edats entre 4-18 anys, es va evidenciar insomni i nerviosisme associat a begudes de cola. La troballa de càries, amb un índex (CAO + co-df) d’1.3, es trobava dins el que és habitual en el nostre medi, sense correlació pel que fa a la quantitat de consum de sucs. No es va comunicar cap cas d’al·lèrgies, hiperactivitat o altres efectes adversos.

      L’estudi de la DMO en 20 criatures, amb diferent ingesta d’àcid fosfòric provinent de les coles, va mostrar un S-Score de -1.3. Aquesta osteopènia és conseqüència d’una ingesta de calci inferior a les recomanacions de les RDA, que només va ser del 60% de la ingesta recomanada en forma de lactis. No es va apreciar cap relació estadística entre la ingesta de cola i els valors de DMO.

      Conclusions.

      A la llum dels nostres resultats i de les dades actuals sembla aconsellable no ultrapassar el consum diari de 350 ml de suc. El seu consum ha de ser controlat sobretot en nens amb sobrepès i en nens de poca gana i de falta d’engreixar-se. En cap cas no han de servir de substituts dels lactis, i encara menys en l’esmorzar.

    • English

      Background.

      The practice of drinking water is decreasing among children and adolescents, who prefer to drink juices and sodas instead. These changes in beverage consumption result in modifications in nutritional intakes (by excess or by defect) that could have deleterious effects on the health of this age group.

      Objective.

      To describe the consumption of refreshing juices and sodas among children of ages 2 to 18 years, and to evaluate its nutritional impact and possible adverse effects.

      Methods.

      The study population included 200 children divided into four groups: pre-school age, school age, preadolescents, and adolescents. Data regarding the intake of juices and sodas, its nutritional impact and adverse effects, such as hyperactivity, allergies, diarrhea, dental caries, and osteopenia, were documented. Antropomorphic measurements and oral exams for dental caries (CAO index, and codf) were performed. The bone mineral density was measured by means of dual-energy X-ray absorptiometry in a group of 20 children that consumed large amounts of colacontaining sodas.

      Results.

      The mean consumption of sodas was 253 ± 234 ml/day (range, 0 to 1250 ml). This amount represents approximately 90 liters/year, a value that is comparable to similar studies performed in other countries of the European Community. Eighty percent of pre-school children drink juices, whereas adolescents seldom consume this type of beverage. There is a statistically significant negative correlation (R=0.4476, p <0.006) in the pre-school group between the intake of juices and the body-mass index.

      In this age group, juices represent 11% of the recommended daily caloric intake. We did not find a negative impact in the development of children with excessive consumption of juices. Regarding non-nutritional adverse effects, only two children reported association between the consumption of juices and diarrhea. In 26 cases (17%), of ages 4 - 18 years, we documented insomnia and anxiety that could be related to the intake of cola-containing beverages.

      The incidence of dental caries, as represented by an index (CAO+co-df) of 1.3 was normal for our population, and did not correlate with the type of beverage consumption.

      No cases of allergies or hyperactivity were documented.

      The evaluation of bone mineral density in the subgroup of 20 children with different consumption of phosphoric acid from cola beverages showed a Z-score of –1.3. This osteopenia was secondary to a decreased calcium intake as a result of a decrease in the consumption of dairy products. No correlation was found between the consumption of cola and bone densitometry.

      Conclusions.

      Based on our findings and those from similar studies, it is recommended not consume more than 350 ml of juices and sodas per day. Its use should be particularly restricted in over- and under-weight children. These beverages should not substitute for dairy products.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno