16. En nombre de la tradición: Conflictos socio-festivos por razón de Género

• Autores: Verònica Gisbert i Gracia
• Localización: Anuari del conflicte social, ISSN-e 2014-6760, Nº. 5, 2015, págs. 385-401
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • 16. In the Name of Tradition: Socio-Festive Conflicts for Gender Reasons
  • 16. En nom de la tradició: conflictes socio-festius per raó de gènere
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Muchos son los años que llevamos las mujeres del mundo luchando por la obtención de derechos y el reconocimiento de la plena ciudadanía en diferentes ámbitos sociales de nuestros países, ciudades o pueblos. Las fiestas populares también han sido uno de nuestros campos de batalla, donde en ocasiones la pugna ha sido dura y la victoria nada sencilla. Pese a que las festividades parecen acontecimientos sociales donde la espontaneidad lo gobierna todo, donde la vida cotidiana se paraliza para dejar paso a la diversión, la alegría, el disfrute, esto es simplemente un espejismo. Estos espacios de aparente naturalidad están también controlados por los actores dominantes de cada sociedad, habitualmente masculinos, creando los códigos, tanto implícitos como explícitos, que rigen estos rituales. Sin embargo las mujeres hemos aprovechado estos espacios, considerados ámbitos de transgresión normativa por la antropología y la sociología festiva, para expresar nuestras vindicaciones políticas. En el presente artículo, mediante un estudio comparativo basado en material etnográfico y documental, se mostrarán y analizarán dos de las vindicaciones más relevantes que las mujeres han llevado a cabo en el espacio socio-festivo del estado español para la consecución de plenos derechos. Visibilizando sus estrategias y ámbitos de actuación, pero sobre todo poniendo el foco en los logros y avances que sus luchas han tenido en el devenir social e histórico de las mujeres.

  • català

    Molts són els anys que portem les dones arreu del mon lluitant per obtenir drets i el reconeixement de la plena ciutadania en diferents àmbits socials del nostres països, ciutats o pobles. Les festes populars també han estat un d'aquests camps de batalla, on en ocasions la pugna ha estat dura i la victòria gens senzilla. Tot i que les festivitats semblen esdeveniments socials on l'espontaneïtat ho governa tot, on la vida quotidiana es paralitza per deixar pas a la diversió, l'alegria i el gaudiment, això és simplement un miratge. Aquets espais d'aparent naturalitat estan també controlats pels actors socials dominants, habitualment masculins, creant els codis, tant implícits com explícits, que regeixen aquests rituals. Malgrat això, les dones hem aprofitat aquests contexts, considerats àmbits de transgressió normativa per l'antropologia i la sociologia festiva, per expressar les nostres vindicacions polítiques. En el present article, mitjançant un estudi comparatiu de material etnogràfic i documental, es mostraran i analitzaran dos de les vindicacions més rellevants que les dones han dut a terme a l'espai socio-festiu de l'estat espanyol per a la consecució de plens drets. Mostrant les seves estratègies i àmbits d'actuació, però per damunt de tot, posant el focus en els assoliments i avanços que les seves lluites han tingut en l'esdevenir social i històric de les dones

  • English

    Many are the years the women of the world have been struggling to obtain recognition of rights and full citizenship in the various areas of society of our countries, cities or towns. The festivals have also been among our battlefields, where the struggle has often been hard and the victory difficult. Although festivities seem to be social events where spontaneity governs everything, where daily life is suspended to open way to fun, happiness, and enjoyment, this is simply a mirage. These spaces of apparent naturality are also controlled by the dominant actors of every society, usually masculine, who create the codes, both implicit and explicit, that govern these rituals. Nevertheless, women have taken advantage of these spaces, considered in the anthropological and sociological literature as areas of rule transgression, to express our political vindications. In the present paper, by means of a comparative study based on ethnographic and documentary material, we evidence and analyze two of the most relevant vindications that the women have carried out in the festive Spanish space for the achievement of full right, by making visible their strategies and action areas, but especially by putting the focus in the achievements and advances that their struggles have had on the social and historical development of women.