Resumen de Morbiditat i despesa sociosanitària de la varicel·la a l’atenció primària a Catalunya
Xavier M. Pérez Porcuna, Amparo García Gallego, Roser Besora, Rosa Maria Casademont, Maria Eulàlia de Muga, Àngel Edo, Anna Estabanell, M. Victoria Marcos, Joan Pericas, Adela Retana Castán, Ángeles Torrellas, Fernando Alonso Moraga Llop
- español
Objetivos. Conocer la morbilidad y el gasto directo e indirecto de la varicela en niños previamente sanos, atendidos en la atención primaria de salud.
Métodos. Estudio: observacional prospectivo. Periodo de observación: abril-junio de 2000. Observadores: 10 pediatras de atención primaria de 6 Areas Básicas de Salud de Catalunya. Población de estudio: niños visitados (0-14 años) en el Centro de Atención Primaria que consultan por varicela (n=103). Motivo de exclusión: inmunodeficiencia.
Diagnóstico clínico en la primera visita y seguimiento telefónico a los 15 días. El estudio fue aprobado por un Comité Ético de Atención Primaria y los padres dieron el consentimiento por escrito.
Resultados. Se recogieron un total de 103 casos. El 76.7% de los casos eran menores de 5 años. La principal fuente de contagio fue la escuela (64%). Presentaron algún tipo de complicación el 21.3% de los niños, siendo la más prevalente, la sobreinfección cutánea bacteriana (13.6%). La medicación más prescrita fue los antihistamínicos (89.3%) y los antitérmicos (80.6%). Recibieron antibió- tico el 26.2% de los casos y aciclovir el 8.7%. El 12% de los padres y el 23% de las madres se ausentaron del trabajo.
Los niños, en ausencia de los padres, fueron atendidos mayoritariamente por los abuelos. Dentro del ámbito familiar se detectaron 30 casos secundarios, la mayoría eran hermanos (70%) pero un 4.8% de los padres se contagiaron de sus hijos. El gasto sanitario directo por caso fue de 5.137 ptas. El coste indirecto fue de 16.261 ptas. No se han incluido los gastos generados por los casos secundarios.
Conclusiones. 1. Los datos epidemiológicos del estudio son congruentes con la bibliografía. 2. El gasto sanitario directo sólo representa el 24% del gasto total. 3. La vacunación sistemática de la varicela es una medida de prevención primaria eficaz y efectiva, con los datos de gasto aportados también es eficiente.
- català
Objectius. Conèixer la morbiditat i la despesa directa i indirecta per la varicel·la en nens prèviament sans, atesos a l’atenció primària de salut.
Mètodes. Estudi: observacional prospectiu. Mostra aleatòria.
Període d’observació: abril-juny de 2000. Observadors:
10 pediatres d’atenció primària de 6 Arèes Bàsiques de Salut de Catalunya. Població d’estudi: nens (0-14 anys) que varen consultar per varicel·la (n:103). Motiu d’exclusió:
immunodeficiència. Diagnòstic clínic a la primera visita i seguiment telefònic als 15 dies. L’estudi va ser aprovat per un Comitè Ètic d’Atenció Primària i els pares varen donar el consentiment per escrit.
Resultats. Es van recollir un total de 103 casos. El 76.7% dels casos eren de menors de 5 anys. La principal font de contagi va ser l’escola (64%). Van presentar algun tipus de complicació el 21.3% dels nens, la més prevalent fou la sobreinfecció cutània bacteriana (13.6%). La medicació més prescrita van ser els antihistamínics (89.3%) i els antitèrmics (80.6%). Van rebre antibiòtic el 26.2% dels casos i aciclovir el 8.7%. L’absentisme laboral per la malaltia dels fills fou del 12% dels pares i el 23% de les mares. Els nens, en absència dels pares, van ser cuidats majoritàriament pels avis. Dintre de l’àmbit familiar es van detectar 30 casos secundaris, la majoria eren germans (70%) però un 4.8% dels pares es van contagiar del seu fill. La despesa sanità- ria directa per cas fou de 5.137 pts. El cost indirecte fou de 16.261 pts. No s’han inclòs les despeses generades pels casos secundaris.
Conclusions. 1. Les dades epidemiològiques de l’estudi són congruents amb la bibliografia. 2. La despesa sanitària directa només representa el 24% de la despesa total. 3. La vacunació sistemàtica de la varicel·la és una mesura de prevenció primària eficaç i efectiva, amb les dades de despesa aportades també és eficient.
- English
Objectives. To evaluate the morbidity and the direct and indirect expenses caused by chickenpox in previously healthy children seen in the Primary Care Network Methods. Prospective observational study over the period of April-June of 2000, performed in 6 catalan primary care centers. Subjects of study included children aged 0 to 14 years seen for chickenpox. Patients with immunodeficiencies were excluded. A clinical diagnosis was performed during the first visit, followed-up with a phone call 2 weeks later. The study was approved by the Primary Care Ethics Committee and signed informed consent was obtained from the parents.
Results. A total of 103 cases were recorded. Seventy-six percent of the cases were younger than 5 years of age.
Chickenpox was acquired at the school in 64% of the cases.
Complications developed in 21.3% of the children, with bacterial infection of the skin lesions being the most common (13.6%). The most commonly prescribed medications were antihistaminics (89.3%) and antipiretics (80.6%). Antibacterials were prescribed in 26.2% of the cases, and acyclovir in 8.7%. Twelve percent of the fathers, and 23% of the mothers missed work. In the absence of the parents, children were cared for by the grand-parents.
Within families, secondary cases were diagnosed in 30 cases;
most of them were siblings (70%), but 4.8% of the parents developed the disease. The direct health cost per case was 5,137 pesetas. The indirect expense was 16,261 pesetas. The expenses derived from secondary cases were not included.
Conclusions. 1. The epidemiologic data from this study is in agreement with the literature. 2. The direct health cost only represents 24% of the total cost. 3. The systematic immunization is an effective preventive measure that, in the light of these reported costs, could also be efficient.
