L'Estat que no va ser: catalans i occitans entre els segles VIII i XIII : a propòsit del vuitè centenari de la Batalla de Muret

• Jordi Fernández-Cuadrench ^[1]
  1. [1] Societat Catalana d’Estudis Històrics, España
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 25, 2014, págs. 47-85
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The state that never was: Catalans and Occitans between the 8th and 13th centuries : Regarding the 8th centenary of the Battle of Muret
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Des de finals del segle viii i fins al segle xiii, catalans i occitans formaren part del mateix espai cultural i lingüístic i establiren forts lligams de caire socioeconòmic i polític, de manera que es crearen estrets vincles familiars i feudals entre els principals llinatges de la noblesa d’ambdós vessants del Pirineu. A partir del segle xi, l’expansió catalana vers el Llenguadoc i la Provença portà les dinasties comtals de Barcelona i Tolosa a enfrontar-se per l’hegemonia sobre Occitània en l’anomenada Gran Guerra Occitana, un conflicte que es perllongaria durant la major part del segle xii i que acabaria internacionalitzant-se, amb la participació directa o indirecta de les monarquies anglesa i francesa, de l’Imperi alemany, del Papat i de les ciutats italianes de Gènova i Pisa, entre d’altres potències de l’època. L’extensió de l’heretgia càtara pel Llenguadoc, tanmateix, precipità una aliança catalanotolosana contra la Croada patrocinada pel pontífex i amb el suport de la Corona de França. La situació creada per la mort del comte-rei Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó a la batalla de Muret, el 1213, provocaria la pèrdua progressiva de la sobirania del Casal de Barcelona sobre els dominis occitans i la seva substitució gradual per la de la dinastia capeta, procés que seria legitimat pel Tractat francocatalà de Corbeil (1258).

  • English

    From the late eighth century up to the thirteenth century, Catalans and Occitans belonged to the same linguistic and cultural space and established strong socioeconomic and political links, creating closer family ties between the major lineages of feudal nobility on both sides of the Pyrenees. From the eleventh century, Catalan expansion towards the Languedoc and Provence regions led the dynasties of the Counts of Barcelona and Toulouse to challenge each other in order to secure hegemony over Occitania in the so-called Great Occitan War, a conflict that would continue throughout most of the twelfth century and become international, with the direct or indirect intervention of the English and French monarchies, the German empire, the Papacy and the Italian cities of Genoa and Pisa, among other powers of the time. However, the extension of the Cathar heresy to the Languedoc precipitated a Catalan and Toulouse alliance against the Crusade sponsored by the Pope and supported by the Crown of France. The situation created by the death of Peter the Catholic, King of Catalonia and Aragon, at the Battle of Muret in 1213, led to the House of Barcelona’s progressive loss of sovereignty over Occitan domains and its gradual replacement by the Capetian dynasty, a process that would be legitimised by the Treaty of Corbeil between the French and Catalans (1258).